Avui hem assistit a l'enèssima oportunitat d'apropar-nos de nou al líder i posar-li una mica de por al cos. Està clar que aquesta lliga no la volem. Potser exteriorment podem pregonar que encara és possible , però interiorment tothom sap que no la guanyarem. Aquesta Lliga es va perdre el dia del Madrid al Nou Camp, i desde les hores tot ha anat a pitjor.
Si analitzem el partit contra el Getafe podem fer menció a la mala sort doncs s'han fet tres pals (gens habitual), i també a un arbitratge en contra (cada cop més habitual), però la sensació que un s'emporta del partit és que malgrat tot no hem sabut ni pogut guanyar contra aquest Getafe que venia a mig gas reservant-se tot lo possible per la final de Copa i l'eliminatòria de UEFA. Com volem jugar així una semifinal de Champions contra un Manchester Utd. ?
Ara mateix no estem preparats ni física ni mentalment per fer-ho. I només m'imagino un ridícul espantós.
Totes les mirades apunten cap a Ronaldinho i de passada Deco com a font dels problemes de l'equip. Potser sí que ho han estat , però ja fa partits que cap dels dos juga i l'equip no demostra res que no sigui cansament, apatia, lentitut, poca claredat d'idees, incapacitat ofensiva, inexistència d'automatismes, manca d'un líder, enteniment nul entre línies, diferents concepcions de futbol entre els creadors i els rematadors, etc, etc, etc... I repeteixo, Deco i Ronaldinho no han jugat desde fa setmanes.
Algun diari crec que demà farà un referèndum perque el soci puntui a cada jugador. Això només té com objectiu salvar a algun protegit de la casa i d'atacar a algun altre forani. Podem passar-nos hores valorant accions i actituts personals dels jugadors, però no ens enganyem, el major problema és que ara mateix no som un equip ni sabem a que juguem. Aquell projecte d'equip amb un futbol espectacular s'ha esvaït i no en queda res.
Sisplau que això s'acabi ja ...
1 comentari:
Ahir vaig tenir el privilegi de veure el partir a l’Estadi. I dic privilegi, perquè realment fins que no ho veus en directe no te n’adones de la magnitut de la tragedia. Aquest equip està mort i demana a crits que l’enterrin d’una vegada. La poca convicció que tenen en ells mateixos i en les possibilitats de guanyar res, es fan evidents des del mateix moment que es fan la foto de rigor. Un equip sense idees, desestructurat, lent, previsible, sense cap automatisme entre els jugadors, fent cadascú el que pot i competint per veure qui ho fa pitjor, etz. Ni tant sols podem parlar d’equip, si no més aviat 11 paios que surten a jugar junts i a més sembla que ho facin per primera vegada. A aquestes alçades ja no val la pena criticar aquest o aquell altre, només destacar l’entusiasme que hi posa Bojan però que no es suficient per un equip que aspira a guanyar quelcom important. Queden només dos mesos perquè acabi, oficilament, tot plegat, se’ns faran molt llargs però no perdem l’esperança de que a l’estiu ja haurà acabat aquest malson.
Publica un comentari a l'entrada