Ahir vam veure un gran partit, algú de fora que no tingués colors crec que va gaudir d’un gran espectacle en general.


El resultat fa justícia a l’enorme igualtat que tenen aquests dos equips tant contraposats per altra banda en concepció del joc, esperit, filosofia i ètica esportiva.



Crec que ens hem de felicitar que el Madrid sortís ahir amb un to menys d’agressivitat del que ens havia acostumat en els darrers partits.

Tot i així, sense ratllar la violència d’altres enfrontaments aplicant la justícia la reiteració de faltes haurien d’haver portat com a mínim a Xabi Alonso, Ozil i Pepe o Arbeloa al carrer, mentres que per la nostra banda només a Busquets se li va perdonar la segona groga. Crec que aquesta dada és un termòmetre objectiu de com va actuar ahir l’àrbitre, al marge d’errors d’apreciació que van poder ser decissius.



Normalment tothom parla de les jugades polèmiques com aquelles que succeeixin dins l’àrea, en aquest sentit ahir podriem parlar d’un possible penal no xiulat a Ozil on Mascherano sembla que arriba tard i el pentina, però en igual circumstància ens trovariem amb la jugada de Pepe damunt Iniesta. Siguin jugades més o menys provocades convindrem que en altres partits, amb altres adversaris i en altres moments del joc l’àrbitre hagués pogut xiular tranquilament qualsevol dels dos penals i no se li hagués donat més trascendència. Per tant tanquem aquest capítol que per a res ha de ser polèmic.



On per a mi si que hi ha un greuje important pel Barça és en els dos gols del Madrid. En el primer CR7 està en posició de fora de joc, surt d’aquest posició per rebre la passada d’Ozil i remata a porteria. És una jugada molt de llibre i que no he sentit a cap comentarista reflexionar sobre ella (potser perque escoltava Canal +) , però s’hauria d’haver xiulat fora de joc perque el jugador s’aprofita d’aquesta infracció prèvia. I en el segon gol del Madrid la jugada s’inicia amb una càrrega il.legal damunt Iniesta que l’àrbitre obvia i amb dues passades ens fan el gol, per tant la jugada s’hauria d’haver acabat al migcamp amb falta a favor i vam passar al 1-2.



Respecte al nostre joc hem d’admetre que vam sortir al camp amb un handicap terrible, mai vist abans a la història del futbol.

Vam aconseguir jugar amb 0 defenses nats, perque ni Alves, ni Mascherano, ni Adriano , ni Alba ho són.

I a més això ens deixava amb un equip amb una estatura mitjana que imagino no superava el 1.75 quan el Madrid segur que supera el 1.85, per tant teniem tots els números perque ens haguéssin acribillat en els corners. Per sort, i gràcies al nostre joc de control el Madrid en va tenir més aviat pocs.

Dit això, crec que vam fer un molt bon partit, amb algun moment de confusió quan el Madrid ens va apretar perque va ensumar sang després del primer gol però en general vam saber respondre bé i vam acabar dominant totalment com estem acostumats.

Errors n’hi van haver, Alves i Adriano van facilitar les rematades de CR7 en els gols i Valdés no va sortir ni un sol cop a buscar per dalt la pilota fora de la seva porteria ho qual ahir era més important que mai per la diferència d’alçada que comentava abans.



En general em quedo amb la valentia de Tito, la lògica que va aplicar (estiguem més o menys d’acord amb la decissió tàctica) quan es lesiona Alves i aposta per donar continuitat al MODEL escollit canviant-lo pel canvi natural, Montoya, en comptes de jugar a noms posant a Song per passar a Adriano a la dreta i variant l’esquema que havia decidit era el que convenia per substituir les baixes dels centrals.

Tito demostra molta personalitat davant la pissarra, desitjo i espero que també la tingui davant els jugadors quan hi hagi questions personals que resoldre com el cas de Cesc, Villa, o el que es presenti.



En definitiva, tot segueix igual. El nostre estil és innegociable i el vam poder tornar a mostrar ahir amb màxim esplendor. Vam poder remuntar dos cops a tot un Madrid, vam tenir la possibilitat d’ensorrar el Nou Camp si Montoya hagués tingut el xic de sort que ja li va mancar a la SuperCopa per fer història o bé si Pedro hagués copiat en el minut 93 el gol que va fer a la final de Copa a l’Athletic, aquest cop la pilota va marxar un metre més enllà i ens ha deixat a 8 punts que vista la igualtat entre ambdós equips crec que és la millor notícia que obtenim d’ahir. Ara toca gestionar aquesta diferència i us asseguro que ho tenim més fàcil nosaltres que ells, doncs en Lliga no tenen cap motivació per renovar el títol (això ho ha vist fins i tot Mou).

SuperCopa 2012 : Intimidació amb o sense pilota

Hem perdut la SuperCopa d’Espanya, aquesta competició que alguns deien que no els hi interessava però que un cop guanyada sembla que hagin aconseguit la Champions League.

Una final així és molt més que un partit a 180 minuts, perque el que condiciona més són els gols a camp contrari. El 3-2 al Nou Camp va ser producte d´errors propis i absurds. Malgrat la confiança en l’equip era total i esperàvem poder treure un resultat positiu del Bernabeu si ho mirem fredament la tasca a priori no era gens fàcil.

Com ja s’intuia que passaria el Madrid va sortir a mort sabent que un gol els hi donava mitja Copa i que després el factor camp i la pressió del públic probablement els permetria mantenir el resultat. I així va ser, però afegit a diverses circumstàncies que van complicar el partit al nostre equip. En primer lloc la sorpresa a darrera hora de no poder comptar amb Alves que va trastocar qualsevol estratègia assajada durant la setmana i va obligar a posar a Adriano a la dreta i Alba a debutar al Bernabeu quasi sense escalfar-se.
En segon lloc la feblesa o falta de concentració de la defensa ja s’havia vist en el darrer partit de Lliga i ahir es va mantenir aquest baix nivell. Contra un Osasuna pots sortir viu però un Madrid te’n pot fer 4 en un moment, com gairebé succeeix.

L’ingredient principal però l’he deixat pel final perque per a mi va ser clau, l’àrbitre. Dies abans del partit Mou ja va deixar clar que aquest àrbitre li agrada molt, de fet fins i tot l’ha felicitat públicament en més d’una ocasió. Per tant això ja no era un bon auguri pel Barça.
La fama que té Mateu Lahoz és que “deixa jugar”, ho qual a priori pot sonar força bé i algú pot imaginar que és pot veure un partit més àgil i semblant al futbol anglès, però realment això no és la Premier ni el Reial Madrid és el Liverpool.

El Madrid conscient que l’àrbitre els hi donaria certa o molta impunitat va tornar a treure la destral de guerra encapçalat per Pepe i seguit per la resta, esborrant aquella imatge més d’acord amb el nivell professional d’ambdós equips que vam poder veure al Nou Camp i on semblava que d’una vegada per totes les hostilitats del Madrid havien menguat i que tot havia tornat a un to lògic d’esportivitat. Potser ara s’entén l’interès en posar el partit a les 22.30h quan tota la canalla ja està dormint perque certament veure jugar aquest Madrid és quelcom que pot ser qualificable entre violent i pornogràfic, en qualsevol cas classificat per a majors de 18 anys.

El repartiment en nombre i en el moment de les tarjes deixa ben clar que l’àrbitre té un criteri parcial. Considerem com va sortir el Madrid on des d’Arbeloa fins a Di Maria, tots i cada un dels jugadors deixaven la cama, el colze o la planxa a cada jugada. Considerem accions on es tractava de tumbar el rival de qualsevol manera, i amb entrades que podien haver estat castigades amb més d’una tarja en la mateixa jugada. Recordem que el primer que es va endur una tarja groga va ser Mascherano per una carrega il.legal a un lateral del camp, posteriorment vindria l’expulsió d’Adriano totalment justa i que va facilitar la feina a l’àrbitre. Recordem també que tots els defenses del Barça van acabar amonestats fent poques faltes i que els Arbeloa, Ramos, Pepe, Kedhira i Xabi Alonso van poder acabar el partit havent repartit a cada jugada. És un greuje massa important que t’obliga a ratllar l’excel.lència defensiva i ofensiva per no quedar desactivat com ahir.

Però la gran notícia és que malgrat tot això, el Barça es va sobreposar i va fer una segona part notable, la inferioritat numèrica la va notar en atac al trovar a faltar efectius de cara a la rematada i en defensa a l’assumir més riscos del compte. Tot i així es pot estar orgullós d’aquest equip perque vam tornar-lo a reconèixer perfectament amb el seu estil propi de joc control i que amb una mica de sort hagués pogut obrar el que per a qualsevol altre equip seria un miracle, guanyar-li la Copa al Madrid en el seu propi camp.

Quedem-nos amb el joc de la segona part, les ocasions que vam tenir i amb els darrers minuts veient a un Bernabeu acollonit.
Tot i perdre, tot i ser conscients que en qualsevol contraatac ens podien matar, tot i jugar amb un jugador menys, tot i haver hagut de posar a Montoya, Tello i Song per les circumstàncies, malgrat tot, vam deixar la nostra empremta. Veient com va començar el partit podriem haver perdut el nom i el respecte, però tal i com va acabar crec que sortim reforçats perque els jugadors tindran més ganes encara.

Una reflexió final, si en el darrer xut de Messi la pilota en comptes de sortir rascant el pal va dins, de bon segur avui els culés estariem eufòrics però si fóssim justos crec que l’anàlisi del partit tindria el mateix nivell d’autocrítica, per tant , el resultat no ens condiciona.
En canvi si pensem què hagués passat en el madridisme si entra l’empat en el descompte, de bon segur el silenci que hi va haver per uns segons s’hagués perllongat una estona més i qui sap si enmig de les banderes blanques s’hagués deixat veure algun mocador blanc (que al Bernabeu passa més desapercebut que al Nou Camp), per tant el Madrid li condiciona molt i Mou necessitava aquest resultat.

Tots dos equips van intentar intimidar al contrari, el Madrid va optar pel camí de l’agressivitat ratllant la violència i el Barça va apostar per intimidar amb la pilota als peus. Si aquest esport fos taekwondo tindria clar a qui li anirà millor en el futur però com es tracta de futbol....

Fòrum All-Stars Remember

Temps era temps que per aquestes dates estivals ens reuniem els amics del Fòrum per disputar l'esdeveniment esportiu de l'any, el partit All-Stars.
Tots recordem anècdotes com la de l'entrega de Copes, l'àrbitre inventant penals per buscar l'empat final o les tandes de penals.
En aquest aniversari casualment m'ha caigut a les mans una foto d'un d'aquells partits i m'ha semblat que us agradaria que la compartís amb tots vosaltres.

Reflexions de Sala i Martin sobre Guardiola

Divendres Xavier Sala i Martin a "Divendres" 03/05/12 (Part 2) http://www.tv3.cat/videos/4079090/Xavier-Sala-i-Martin-a-"Divendres"-03/05/12-(Part-2) Via @tv3cat