ManU 1 - Barça 0 :"Una semifinal digna a una temporada indigna"

No sé si tothom ha sentit el mateix però jo no havia estat mai tan tranquil en un partit d'aquesta importància pel Barça. A priori esperava un Manchester molt més agressiu i estava convençut que patiriem molt. El cor ens deia que passariem però el cap et feia creure que la cosa estava força complicada.
Doncs bé, encara fa més mal perdre així perque el Manchester ha demostrat que és infinitament inferior a nosaltres, i ens ha demostrat que a poc que aquest grup hagués estat per la feina de jugar a futbol aquests darrers dos anys tindriem dues lligues més i una Champions com a mínim.
Del partit podem dir que per ocasions mereixiem guanyar, el Manchester ha xutat un sol cop i nosaltres hem tingut molta més arribada però ja fa mesos que costa Déu i ajut marcar un gol, i qui perdona acaba perdent.
Lamentable el comiat de Rijkaard a Europa, perque si al Nou Camp tots vam veure que Etoo s'hauria d'haver canviat a la mitja part, avui ha tornat a caure en el mateix error. Un davanter centre que no ha fet ni un sol xut a porta no es pot aguantar al camp i si no està bé físicament doncs que deixi pas a un company.
Sense anar més lluny Henry en poc temps ha rematat dos cops i inclús Gudjohnsen en 3 minuts ha intentat un remat a porta. No s'ha aprofitat el factor psicològic de posar a un Henry més minuts, inclús de titular en un camp on els hi té la moral menjada i tots els canvis que s'han fet han sigut políticament correctes, com sempre.
Una pena que Zambrotta que porta tres partits a un nivell espectacular ha comès un error infantil de deixar la pilota morta a la frontal de l'àrea, però no podem dir que això ens hagi costat l'eliminatòria perque tots sabiem que per passar s'havia de marcar un gol i tinc la sensació que tot i que haguéssim jugat 270 minuts seguits continuariem sense marcar un gol.
El que em fa més pena és que l'estat d'ànim dels culés torna a ser el de sempre, un caràcter derrotista, de voler-ho cremar tot, de jugar-s'ho tot a cara o creu. Si haguéssim marcat l'empat al darrer moment seriem els millors del món i com no hem marcat ja s'ha de fer fora a tota la plantilla, a l'entrenador, al cos tècnic i a la directiva.
Crec que és obvi que cal fer canvis, però cal tenir el cap fred i donar els passos correctes amb calma i ni mal vendre jugadors amb catxé ni fitxar amb urgència a preus desorbitats per tapar boques i bolígrafs de periodistes.
Hem de tornar a muntar un projecte sòlid, la qualitat i màgia crec que la tenim assegurada de moment amb Messi per tant el que cal és portar gent que doni solidesa. I donat aquest argument jo em plantejaria seriosament si molts dels fixes que creiem són intocables donen aquesta solidesa , esperit i caràcter que cal a un equip guanyador.
En fi, ho positiu de tot plegat és que posem punt i final a un mal son que ja fa més d'un any que dura, i tornant a l'eliminatòria d'avui dir que en aquesta semifinal si el Manchester s'ho hagués cregut haguéssim pogut rebre bé però encara hem salvat l'honor caient d'una forma més que digna. Per tant, un final digne per a una temporada indigna.