1/4 Final - Partit Anada : Arsenal - Barça

Escric aquest comentari tot just hora i mitja abans que comenci el partit d'aquesta nit.

Hauria d'estar tens però aquest cop més estic content , content perque guanyem o perdem crec que ja és un triomf que siguem on som i després d'on venim. De guanyar-ho tot.

Aquest any , cada cop que m'ha sorgit un dubte sobre l'equip m'he obligat a recordar el que vam fer l'any passat. Ho vam guanyar tot.

I és tant difícil mantenir l'esperit combatiu, la cobdícia pels títols, la competitivitat màxima quan un ja ho ha guanyat tot que a aquestes alçades de la temporada poder dir que podem ser campions, que podem tornar a ser els millors, és tant gran que es fa difícil d'explicar-ho.

El Pep ho va dir clar a principi de temporada, "Tot guanyat, tot per guanyar" i quanta raó que tenien aquestes paraules.

No cal remuntar-se pas gaire enrera per veure un equip que tot just havent guanyat 2 Lligues i 1 Champions i que podia com a mínim haver duplicat els èxits va caure en l'autocomplacència , es va acomodar i finalment va ser autodestruit pels mateixos creadors (com les falles de València).

Per tant el mèrit del nostre equip , passi el que passi avui i la resta de temporada, és infinit.

Estic convençut que avui veurem a un gran Barça liderat pel nostre gran Messi a l'Emirates Stadium...

El combat per la Lliga

La Lliga espanyola s’està convertint en un mà a mà entre els dos grans. Si bé en les competicions d’eliminatòria sempre hi pot haver una sorpresa i que es classifiqui un equip amb menys potencial o que hagi fet menys mèrits per passar ronda, quan parlem de la Lliga estem davant la competició de la regularitat.
Quan analitzem aquesta regularitat ens trobem a dos equips que esten sent més regulars que mai però totalment oposats en estil i concepció del futbol però quasi amb idèntics números, Barça i Madrid.

Fent un símil amb el món de la boxa podriem identificar el Barça com un boxejador molt tècnic, fidel al seu estil i que intenta cansar a l’adversari ballant pel ring de manera incansable mentres va desgastant la defensa del contrari esperant trobar un bon cop que li faci baixar la guardia definitivament. Es podria arribar a identificar amb Mohamed Alí.

A l’altra banda trobem al Madrid que seria un boxejador amb una pegada tremenda, a l’estil Mike Tyson , on potser l’espectador no disfrutarà gaire d’un repertori tècnic com caldria esperar pel fet d’haver pagat una entrada a Caesar Palace de Las Vegas però per contra tots els rivals saben que si deixen una petita escletxa poden anar a la lona en qüestió de pocs minuts. En aquells combats on el rival comença sorprenent-lo , i inclús en alguna ocasió que l’ha enviat a la lona, aleshores és quan apareix tota l’agressivitat i potencial d’aquest boxejador que no necessita impactar gaires vegades per aconseguir guanyar i per K.O.

Cap dels dos models és millor que l’altre , són diferents, i a la història de la boxa hi ha hagut campions mundials que eren molt tècnics i d’altres que eren pegada total.
Els grans combats però són quan s’enfronten aquests dos titans , allà és on es posa el cinturó en joc i tornant a l’àmbit futbolístic serà on es decidirà la Lliga.

Les estadístiques aquest any diuen que Barça i Madrid van de la mà, hi ha molts detalls i situacions que influeixen però si fem un balanç a hores d’ara podem dir que som líders gràcies a un gol d’Ibrahimovic. Anàvem empatats , va sortir i va marcar un golàs d’aquells que es recorden durant temps. Sense aquell moment ara mateix tindrem 2 punts menys i el Madrid un de més, conclusió : El Madrid seria líder a un punt.

Es podria entrar a avaluar les actuacions arbitrals, les lesions, el baix rendiment d’alguns jugadors, la limitació numèrica de la plantilla, etc, etc… però sembla més coherent aferrar-se a la filosofia Guardiola i pensar que cal fer les coses bé, millorar continuament, corretgir allò que no es faci bé i la resta ja vindrà sol perque el futbol no deixa de ser un joc i l’atzar també influeix en una certa proporció.

Per tant, tinguem fe i pensem que el campió de Lliga no serà qui millor ho faci si no qui menys errors cometi.