COPA: Sevilla 1 - Barça 1 : "Cansats"

Cansats és l’adjectiu que se m’ocorre després de veure el Barça d’ahir.
A priori el partit sabiem que seria dur perque el Sevilla ens esperava com si es tractés d’una final, i a més aquests mesos que portem d’incertesa en el joc han fet que se’ns hagi perdut el respecte que teniem fa dos anys.
La primera part del partit va ser prou bona, amb un ritme molt intens que recordava lleugerament un partit de la Premier i on el Barça pressionava a dalt convertint a Etoo, Henry i Giovani en els primers defenses de l’equip. El feeling era positiu i el gol d'Henry ens va acabar de donar esperances d'una recuperació de tot plegat.

Però a mesura que ens acostavem a la mitja part , la pressió del Sevilla augmentava inversament proporcional a com les forces del Barça disminuien. Ens van empatar i les cares dels jugadors demostraven cansament i un xic de ressignació després del gol.

Esperàvem que la segona part fós diferent però va ser més del mateix, el Sevilla cada cop corria més i el Barça cada cop podia aguantar menys les embranzides de Capel, Adriano, Alves, Chevanton i companyia.
El cansanci era obvi , Abidal i Puyol no podien aguantar en defensa en part també perque davant tenien a Xavi i Iniesta que estaven fosos i no paraven a ningú, i Edmilson havia dit prou després d’aguantar 45 minuts prou decents després d’una baixa tan llarga. Però aleshores Mr. Rijkaard va tornar a fer (o millor dit “no fer”) de les seves. No va canviar Edmilson a temps i al final va caure lesionat quan tenia a Gudjohnsen i Zambrotta escalfant a la banda.

La majoria de l’equip va demostrar un cansament més propi de qui entrena al gimnàs i fa poca feina al camp, però jo pensava que aquest era el problema només de Ronaldinho i Deco que curiosament ahir no hi eren.
Al final vam treure de forma miraculosa un resultat prou digne i positiu en Copa però algú hauria de fer quelcom respecte l’estat físic de l’equip, i si cal depurar responsabilitats en el quadre mèdic i els preparadors físics.

Aquest equip va demostrar que està cansat, psicològicament o física, i cal buscar un remei abans que el que es cansi de veritat sigui l’aficionat culé.