Barça 1 - Racing 0 : "Estem caient en el conformisme"

Malgrat jugar contra un dels equips revelació i més sòlids de la LLiga com és el Racing de Santander la sensació a l'estadi va ser la de tenir una lògica superioritat. Superioritat tècnica però, que en cap cas se sap aprofitar i que ens porta a patir fins el minut 90.
El que transmet aquest equip ara mateix és apatia, desconcert, avorriment, descoordinació, cansament, desconcentració, vaja que sembla la anti-imatge del que ha de demostrar un equip que aspiri a guanya quelcom, sobretot a Europa.
S'està arribant a un punt que ja és igual qui jugui perque el problema és de fons i la solució no passa per treure únicament un jugador de l'equip inicial.
Tothom pensava que la culpa de tot plegat era de Ronaldinho, la premsa s'ha preocupat de pressionar fins que ha aconseguit que el jugador s'hagi apartat de qualsevol convocatòria. L'estat físic del brasiler és lamentable i preocupant, la situació actual apunta que a final de temporada marxarà però tot això no soluciona el problema actual de l'equip que sense Ronaldinho tampoc aconsegueix tenir un mínim de frescura, física i mental.
Per buscar una raó del que està passant podriem apuntar potser que el llistat de baixes per lesió o per partits de sel.leccions és llarguíssim i no s'ha pogut consolidar un bloc de mig camp en endavant. Això és cert, però a la defensa també hi ha hagut canvis i s'ha aconseguit tenir un eix defensiu prou solvent i que està sent el que ens manté vius en aquests darrers partits (Santander, Sevilla,...) on s'ha guanyat gràcies als pocs gols que ens han fet més que pels gols que aconseguim nosaltres.
Insisteixo que per a mi el discurs de Rijkaard està acabat, no veig una bona el.lecció dels recursos que té en cada moment, durant el partit no s'assabenta de res i a les rodes de premsa sembla que surti d'un coffe-shop o que hagi vist un altre partit.
Aquest equip necessita caràcter a la banqueta, Rijkaard és un bon gestor però quan les coses van malament cal que apareixi alguna figura que faci de dolent. Sembla que abans aquest era el paper de Ten Cate, i ara entre Eusebio, Neeskens, Unzué, Roca & co. en comptes d'un staff tècnic sembla el Club de Les Bones Persones.
I davant l'engreiment d'uns jugadors on la majoria d'ells tenen més aviat pocs principis i que del terme professionalitat s'apliquen tots els drets però més aviat poques obligacions, no podem continuar sent Bones Persones.