Sembla que la moció de censura contra la nostra directiva tirarà endavant. No em sembla malament, està recullit als estatuts, és una acció prou democrática i tots els socis hi tenim dret a exercir-la. Als útlims cinc anys el nostre club s’han desenvolupat més accions democràtiques que als últims 30 anys, dues eleccions, una sentencia per obligar a fer eleccions anticipades i ara una moció de censura.
És per estar content, el club i la massa social gaudeix d’una salut democrática envejable. Enrera queda aquella manca de transparencia, aquella por a engegar iniciatives que anessin a favor del club i en contra dels que llavors regnàvem, por a presentar-se com a candidat, por a sortir a explicar “la veritat” als mitjans de comunicación, i tantes i tantes altres pors. El més curiós del cas, és que tots aquests que ara exerceixen, lícitament, els seus drets democràtics i que fins i tot porten la bandera de la democracia allà on van, són els que durant no-se-quans-anys van mantenir i permetre desde la col.laboració o la connivencia un règim autoritari. És un dels preus a pagar per tenir aquests tipus de democracia, que tots som iguals quan tots no ens coportem igual, que tots exigim els nostres drets però no tothom cumpleix amb els seus deures, que es pot ser un poca-vergonya, mafiós i demàgog que la llei t’ampara i et protegeix.