Manchester Utd Campió d'Europa

Podem dir que avui hem gaudit d'un partit més que digne per a una final de Champions League. Hi ha hagut una mica de tot, un bon gol de cada equip, detalls de gran classe tècnica, voluntat dels dos equips d'anar a pel partit, tàctiques nobles i gens especuladores, joc viril però no violent, tangana en els moments finals fruit dels nervis, pròrroga emocionant i finalment tanda de penalts. Francament pels que no som ni d'un ni d'altre equip no es pot demanar més.
Dit això, sabem que davant un event esportiu és difícil no posar-se a favor d'una banda o altre i en aquest cas jo particularment anava a favor del ManU per diverses raons.
En primer lloc perque de tota la vida he tingut simpatia tant pel ManU com pel Liverpool, segurament perque a l'època dels 80 eren els equips que més sonaven d'Anglaterra, i en canvi el Chelsea el veig com un nou vingut que s'ha col.locat entre els grans a base de talonari.
I en segon lloc no volia que guanyés el Chelsea perque no triomfi el projecte de Abramovich, no hagués pogut soportar veure la seva cara al palco de Moscow celebrant el títol com si fós una victòria militar de l'exercit rus o quelcom semblant. De fet les imatges que es van veure d'ell a la tanda de penalts eren per disfrutar veient patir a un imbècil que s'ha gastat 700 milions d'euros en jugadors i ni així ha pogut guanyar la Champions, això ens permet a tots seguir creient una mica en el futbol i pensar que falta quelcom més que diners per endur-se títols, i es compleix la màxima aquella que diu que per guanyar algo s'ha d'haver perdut bastant abans. Després d'aquest nou fracàs a Europa espero que Abramovich es cansi ja d'aquest juguet anomenat equip de futbol i se'n vagi a invertir el seu diner negre a d'altres llocs on faci més falta com per exemple en una ONG a Àfrica.
Malgrat tot a un se li queda un mal cos en veure que si el nostre Barça hagués estat al nivell mínim exigible a un equip podriem haver-nos endut aquesta Champions tranquilament. La nostra plantilla li donava 100 voltes a la del Manchester i la del Chelsea per molts noms que ens enlluernin, però és clar, jo avui he vist a un Cristiano Ronaldo dribblar, xutar , marcar un gol, i a sobre baixar a defensar a la seva àrea o perseguir a Essien per la banda qual ha calgut. Ho mateix podriem dir de la resta de jugadors, més o menys figures sobre el paper com Lampard, Ballack, Tevez, Rooney , però jugadors ultra-professionals al camp que s'hi deixen la pell. Malauradament aquests darrers dos anys això no ho han demostrat els nostres jugadors i tots sabem el resultat.
Per tant sempre podem parlar d'una mala gestió d'una directiva, d'una manca d'intervenció d'un cos tècnic, d'una inaptitut manifesta d'un entrenador, però al final la pilota roda al camp i qui pot fer que les coses vagin bé o malament són els jugadors.
Congratulations , ManU !!!