Tal i com s'han posat les coses el Barça no es pot permetre cap ensopegada i això passava per no deixar-se cap punt a camps com La Catedral. Malgrat sempre és difícil jugar a Bilbao i l'ambient és d'enorme pressió, l'Athletic actual no hauria d'haver estat a priori cap obstacle per endur-nos la victòria avui.
Doncs no ha estat així, el Barça s'ha dedicat a jugar a no res i ja no queda res d'aquell estil de bon joc que ens caracteritzava temps enrera i que ens donava una superioritat clara davant l'adversari.
Per contra, sembla que la proposta sigui ara la de jugar a la "llei del mínim esforç" intentant aprofitar la solidesa defensiva , perque és cert que costa fer-li un gol al Barça , però jugant un futbol trist en atac on no es creen més de 3 o 4 ocasions durant un partit.
La situació és força preocupant perque un té la sensació que els jugadors estan llençant la Lliga per la finestra, i es volen centrar únicament en les competicions coperes on no s'exigeix constància durant un campionat però per contra t'ho jugues tot a cara o creu en tres eliminatòries.
Aquest equip dona la sensació d'estar cansat. Mala preparació física ? Doncs per a mi no, perque és impossible que 18 jugadors estiguin fora de forma al mateix temps per malament que s'hagués planificat la temporada.
Per a mi el cansament és purament mental. Quan veig al Madrid i al Barça actuals veig dos equips que poden perdre contra qualsevol però la gran diferència és que els jugadors merengues tenen ràbia, actitut, i s'ho creuen mentres els nostres tenen conformisme, incapacitat i poca fe.
La història de la Lliga i les estadístiques ens diuen que encara és possible guanyar-la , només cal recordar el que va passar l'any passat, però en aquests moments veig a l'equip mentalment fora de la competició i probablement el grup ha decidit dir adéu a la Lliga tot i que sigui de forma inconscient. Si de cas que ens ho diguin als aficionats per així poder fer igual que ells i connectar-nos només en els partits on tots plegats tinguin ganes de competir.
22/1/08
Barça 1 - Racing 0 : "Estem caient en el conformisme"
Malgrat jugar contra un dels equips revelació i més sòlids de la LLiga com és el Racing de Santander la sensació a l'estadi va ser la de tenir una lògica superioritat. Superioritat tècnica però, que en cap cas se sap aprofitar i que ens porta a patir fins el minut 90.
El que transmet aquest equip ara mateix és apatia, desconcert, avorriment, descoordinació, cansament, desconcentració, vaja que sembla la anti-imatge del que ha de demostrar un equip que aspiri a guanya quelcom, sobretot a Europa.
S'està arribant a un punt que ja és igual qui jugui perque el problema és de fons i la solució no passa per treure únicament un jugador de l'equip inicial.
Tothom pensava que la culpa de tot plegat era de Ronaldinho, la premsa s'ha preocupat de pressionar fins que ha aconseguit que el jugador s'hagi apartat de qualsevol convocatòria. L'estat físic del brasiler és lamentable i preocupant, la situació actual apunta que a final de temporada marxarà però tot això no soluciona el problema actual de l'equip que sense Ronaldinho tampoc aconsegueix tenir un mínim de frescura, física i mental.
Per buscar una raó del que està passant podriem apuntar potser que el llistat de baixes per lesió o per partits de sel.leccions és llarguíssim i no s'ha pogut consolidar un bloc de mig camp en endavant. Això és cert, però a la defensa també hi ha hagut canvis i s'ha aconseguit tenir un eix defensiu prou solvent i que està sent el que ens manté vius en aquests darrers partits (Santander, Sevilla,...) on s'ha guanyat gràcies als pocs gols que ens han fet més que pels gols que aconseguim nosaltres.
Insisteixo que per a mi el discurs de Rijkaard està acabat, no veig una bona el.lecció dels recursos que té en cada moment, durant el partit no s'assabenta de res i a les rodes de premsa sembla que surti d'un coffe-shop o que hagi vist un altre partit.
Aquest equip necessita caràcter a la banqueta, Rijkaard és un bon gestor però quan les coses van malament cal que apareixi alguna figura que faci de dolent. Sembla que abans aquest era el paper de Ten Cate, i ara entre Eusebio, Neeskens, Unzué, Roca & co. en comptes d'un staff tècnic sembla el Club de Les Bones Persones.
I davant l'engreiment d'uns jugadors on la majoria d'ells tenen més aviat pocs principis i que del terme professionalitat s'apliquen tots els drets però més aviat poques obligacions, no podem continuar sent Bones Persones.
El que transmet aquest equip ara mateix és apatia, desconcert, avorriment, descoordinació, cansament, desconcentració, vaja que sembla la anti-imatge del que ha de demostrar un equip que aspiri a guanya quelcom, sobretot a Europa.
S'està arribant a un punt que ja és igual qui jugui perque el problema és de fons i la solució no passa per treure únicament un jugador de l'equip inicial.
Tothom pensava que la culpa de tot plegat era de Ronaldinho, la premsa s'ha preocupat de pressionar fins que ha aconseguit que el jugador s'hagi apartat de qualsevol convocatòria. L'estat físic del brasiler és lamentable i preocupant, la situació actual apunta que a final de temporada marxarà però tot això no soluciona el problema actual de l'equip que sense Ronaldinho tampoc aconsegueix tenir un mínim de frescura, física i mental.
Per buscar una raó del que està passant podriem apuntar potser que el llistat de baixes per lesió o per partits de sel.leccions és llarguíssim i no s'ha pogut consolidar un bloc de mig camp en endavant. Això és cert, però a la defensa també hi ha hagut canvis i s'ha aconseguit tenir un eix defensiu prou solvent i que està sent el que ens manté vius en aquests darrers partits (Santander, Sevilla,...) on s'ha guanyat gràcies als pocs gols que ens han fet més que pels gols que aconseguim nosaltres.
Insisteixo que per a mi el discurs de Rijkaard està acabat, no veig una bona el.lecció dels recursos que té en cada moment, durant el partit no s'assabenta de res i a les rodes de premsa sembla que surti d'un coffe-shop o que hagi vist un altre partit.
Aquest equip necessita caràcter a la banqueta, Rijkaard és un bon gestor però quan les coses van malament cal que apareixi alguna figura que faci de dolent. Sembla que abans aquest era el paper de Ten Cate, i ara entre Eusebio, Neeskens, Unzué, Roca & co. en comptes d'un staff tècnic sembla el Club de Les Bones Persones.
I davant l'engreiment d'uns jugadors on la majoria d'ells tenen més aviat pocs principis i que del terme professionalitat s'apliquen tots els drets però més aviat poques obligacions, no podem continuar sent Bones Persones.
16/1/08
COPA : Barça 0 - Sevilla 0 : "Adéu al Samba Team. Passem !!!"
El partit d'aquesta nit contra el Sevilla ha estat d'aquells que un va a l'estadi a patir, tothom sap que en qualsevol moment et poden marcar i quedar fora de la competició, però els jugadors han demostrat ofici i sobrietat.
El fet d'haver aguantat 90 minuts un 0-0 que ens classificava pel gol d'Henry a camp contrari per a mi té dues lectures. Per una banda crec que s'està enterrant el Jogo Bonito del Barça d'anys enrera i per altra banda apareix un nou Barça que malgrat les limitacions en atac per les baixes ha jugat la carta del bloc defensiu, sobretot el triangle format per Milito, Puyol, Márquez. Podriem dir que actualment juguem més a l'argentina que no pas a la brasileira.
Personalment m'agradaria tornar a veure el Samba Team amb Ronaldinho fent malabarismes, Deco mutant constantment entre pulmó i cervell de l'equip, Sylvinho connectant per banda amb el Gautxo, etc, etc... però com he dit crec que això s'està acabant, aquest equip està canviant i ha arribat l'hora de veure un futbol diferent, segurament més avorrit però potser més efectiu i semblant a la resta d'equips grans europeus.
El que està clar és que l'any passat que encara portaven el timó Ronaldinho & co. aspiravem a 8 títols i no en vam guanyar cap, vam perdre tots els cara o creu i inclús a la competició de la regularitat com és la Lliga vam tenir 4 match-ball per guanyar-la i la vam regalar de forma absurda. Avui he vist detalls que m'han fet pensar que amb aquest equip l'any passat no haguéssim perdut la LLiga.
Crec que a principi de temporada tots ens vam fer mentalment un equip ideal combinant els 4 fantàstics i tots els reforços a la part defensiva i semblava que haviem de guanyar-ho tot, però les coses han anat d'una altra manera.
Malgrat si comparem el joc que estem veient a cada partit del Barça actual amb el que esperàvem veure ens podem sentir frustrats, jo donaria un vot de confiança a aquest equip que potser no ho pot guanyar tot però que també és difícil que perdi. Ha patit molt amb lesions i interferències extra-esportives de tot tipus però encara ens pot donar una bona alegría en aquesta segona part de la temporada.
De totes maneres a qui no donaria cap vot de confiança és al tècnic que li he vist poca aportació en el triomf en la eliminatòria i no s'ha equivocat més perque només tenia 12 jugadors per fer l'equip , així que el marge d'error era més aviat petit.
El fet d'haver aguantat 90 minuts un 0-0 que ens classificava pel gol d'Henry a camp contrari per a mi té dues lectures. Per una banda crec que s'està enterrant el Jogo Bonito del Barça d'anys enrera i per altra banda apareix un nou Barça que malgrat les limitacions en atac per les baixes ha jugat la carta del bloc defensiu, sobretot el triangle format per Milito, Puyol, Márquez. Podriem dir que actualment juguem més a l'argentina que no pas a la brasileira.
Personalment m'agradaria tornar a veure el Samba Team amb Ronaldinho fent malabarismes, Deco mutant constantment entre pulmó i cervell de l'equip, Sylvinho connectant per banda amb el Gautxo, etc, etc... però com he dit crec que això s'està acabant, aquest equip està canviant i ha arribat l'hora de veure un futbol diferent, segurament més avorrit però potser més efectiu i semblant a la resta d'equips grans europeus.
El que està clar és que l'any passat que encara portaven el timó Ronaldinho & co. aspiravem a 8 títols i no en vam guanyar cap, vam perdre tots els cara o creu i inclús a la competició de la regularitat com és la Lliga vam tenir 4 match-ball per guanyar-la i la vam regalar de forma absurda. Avui he vist detalls que m'han fet pensar que amb aquest equip l'any passat no haguéssim perdut la LLiga.
Crec que a principi de temporada tots ens vam fer mentalment un equip ideal combinant els 4 fantàstics i tots els reforços a la part defensiva i semblava que haviem de guanyar-ho tot, però les coses han anat d'una altra manera.
Malgrat si comparem el joc que estem veient a cada partit del Barça actual amb el que esperàvem veure ens podem sentir frustrats, jo donaria un vot de confiança a aquest equip que potser no ho pot guanyar tot però que també és difícil que perdi. Ha patit molt amb lesions i interferències extra-esportives de tot tipus però encara ens pot donar una bona alegría en aquesta segona part de la temporada.
De totes maneres a qui no donaria cap vot de confiança és al tècnic que li he vist poca aportació en el triomf en la eliminatòria i no s'ha equivocat més perque només tenia 12 jugadors per fer l'equip , així que el marge d'error era més aviat petit.
13/1/08
Barça 4 - Múrcia 0 : "Resultat lògic. Henry és aquí"
Aquests partits que en circumstàncies normals de l'equip haurien de ser un pur tràmit a l'estadi, darrerament estan generant tota mena de dubtes a l'aficionat. La majoria d'equips es tanquen al darrera i el Barça és incapaç de generar un joc col.lectiu que trenqui aquestes barreres defensives.
Prova d'això és que al minut 20 de la primera part es van sentir xiulets a l'estadi pel continu joc horitzontal i la nul.la capacitat ofensiva que s'havia demostrat. Per sort en una jugada ràpida, el primer toc de Bojan i centrada de Zambrotta va suposar el primer gol, de Gudjohnsen, demostrant que sap fer a la perfecció la feina d'un jugador de segona línia i esborrant de la nostra memòria (esperem que per sempre més) aquella posició forçada de davanter centre que algú es va encaparrar en encasellar-lo quan sabem que no és el seu lloc natural.
La segona part ja va ser una altra pel.lícula. Malgrat en un partit així sempre et poden marcar en una jugada aillada, com va estar a punt de passar, a mesura que passaven els minuts semblava que Henry anava escalfant motors i cada cop semblava més ràpid. Va començar a provar les jugades a les que ens tenia acostumats quan jugava a l'Arsenal, encarant, amagant el xut i desbordant la defensa, i el més important és que va trobar la col.laboració dels companys en atac regalant pràcticament els gols a Bojan i Etoo.
Com a conclusió, al final un bon sabor de boca pel resultat final i per certs detalls de qualitat però cal no perdre de vista quin equip teniem davant, que el públic va arribar a xiular a l'equip, que el mister va tornar a fer rotacions al migcamp i aquest cop casualment li va tocar a Iniesta, alguns van intuir que el "reservava" per la Copa contra el Sevilla.
De moment ho deixem aqui, però si Dimarts no veig un migcamp amb Iniesta , Márquez, Deco i Gudjohnsen per no tornar a fer el ridícul de l'anada, a banda que perderiem segur, en parlarem d'una altra manera amb el mister perque la presa de pèl ja començaria a ser massa gran.
Prova d'això és que al minut 20 de la primera part es van sentir xiulets a l'estadi pel continu joc horitzontal i la nul.la capacitat ofensiva que s'havia demostrat. Per sort en una jugada ràpida, el primer toc de Bojan i centrada de Zambrotta va suposar el primer gol, de Gudjohnsen, demostrant que sap fer a la perfecció la feina d'un jugador de segona línia i esborrant de la nostra memòria (esperem que per sempre més) aquella posició forçada de davanter centre que algú es va encaparrar en encasellar-lo quan sabem que no és el seu lloc natural.
La segona part ja va ser una altra pel.lícula. Malgrat en un partit així sempre et poden marcar en una jugada aillada, com va estar a punt de passar, a mesura que passaven els minuts semblava que Henry anava escalfant motors i cada cop semblava més ràpid. Va començar a provar les jugades a les que ens tenia acostumats quan jugava a l'Arsenal, encarant, amagant el xut i desbordant la defensa, i el més important és que va trobar la col.laboració dels companys en atac regalant pràcticament els gols a Bojan i Etoo.
Com a conclusió, al final un bon sabor de boca pel resultat final i per certs detalls de qualitat però cal no perdre de vista quin equip teniem davant, que el públic va arribar a xiular a l'equip, que el mister va tornar a fer rotacions al migcamp i aquest cop casualment li va tocar a Iniesta, alguns van intuir que el "reservava" per la Copa contra el Sevilla.
De moment ho deixem aqui, però si Dimarts no veig un migcamp amb Iniesta , Márquez, Deco i Gudjohnsen per no tornar a fer el ridícul de l'anada, a banda que perderiem segur, en parlarem d'una altra manera amb el mister perque la presa de pèl ja començaria a ser massa gran.
