Barça 1 - Villarreal 2: "Apatia i desencert, adéu Lliga (?)"

Ahir vam viure un capítol més del que ja ve sent costum. O també podriem dir que queda un capítol menys de la era Rijkaard.
Aquest equip no trempa i necessita d’estímuls extraordinaris per enxufar-se als partits.
Segurament a la Champions podrem veure encara algun partit bò, però per la resta crec que hem tornat a llençar una temporada per la finestra.
Fa dues setmanes, tot i la mediocritat en el joc, vam aconseguir posar-nos a 2 punts del Madrid. Les baixes de tot tipus (Messi, Marquez, Puyol, Milito, Touré,…) no han de ser excusa per haver deixat escapar 6 punts en 2 partits mentres el Madrid més desconcertat dels darrers anys aconseguia guanyar fós com fós els seus dos partits amb remuntada.
No seria just ara individualitzar, podriem dir que el Ronaldinho que es va veure ahir al Nou Camp lluint a més braçalet de capità torna a ser un jugador totalment capaç i apte pel Barça, potser mai més tornarà a tenir aquella superioritat física i tècnica sobre la resta d’adversaris però sobretot quan no hi ha Deco al camp va per feina i ha recuperat força velocitat i sentit de la verticalitat.
Ho negatiu és que Eto’o i Henry van aportar menys que si haguéssin jugat Bojan i Giovanni , i això és força preocupant. Van estar lents , apàtics, despistats, i gens acertats. Un desastre. Sembla que Henry va marxar del camp abans d’hora i força mosquejat. M’agrada almenys que hi hagi un punt de ràbia i no de passotisme, ho dolent és que sembla que el motiu és que hi ha disputes internes per la posició que han de jugar. Lluita de egos.
El migcamp s’aguanta amb pinces, perque sembla que tot depèn de que l’esquena de Touré aguanti o no. Un tenia la sensació que si ahir treiem a Touré, malgrat no estava fi, el Villarreal acabaria de rematar-nos.
Casualment ahir Zambrotta va fer un partit força interessant . Fòra que li manca certa confiança i seguretat que si demostrava a la Juve i a la selecció italiana, ahir vam poder veure que el problema que tenen els laterals drets amb recorregut al Barça com Belletti, Zambrotta o si fitxéssim a Alves és que al jugar amb extrem fixe (abans Giuly i ara Messi), tapa totalment la banda a qualsevol pujada del carriler.
Però per això hi ha un senyor que em sembla que cobra per pensar quina és la millor disposició tàctica de l’equip per tal de treure el màxim rendiment als seus jugadors. Però tinc la sensació que en comptes de tenir un entrenador tenim un gestor de conflictes i que pel que diuen molts periodistes fa temps que ha deixat l’auto-gestió a l’equip, i així ens va. En tots els sentits.

des de londres

Unicament per a diure que ja estic enregistrat en aquest forum
molt rapidament escric des de londres, un salut a totes els membres d'aquest forum
Soc un "tifoso" del Milan pero' tambe' del Barca i ara' que el Milan s'ha quedat fora de la Champions, per a mi existeix solo el Barca
Intentare' escriure mes coses sobretot sobre el futbol italia' i angles. Ho fare' en catala' (o millor, intentare' fer-ho en catala' per a respecte de Catalunya i del futbol club Barcelona) Fare' moltes faltes ja ho se'...

Visca el Barca

Lucio

Barça 1 - Celtic 0 : "Una presa de pèl"

Tots els que hem anat al camp malgrat el fred que s'havia girat i l'amenaça de tormenta crec que mereixiem que l'equip hagués donat un espectacle una mica més digne de Champions.
Amb el gol matiner de Xavi un podia pensar que vindria una golejada, però si us sóc sincer, jo he pensat i he temut que el partit s'havia acabat. I així ha estat.
Malgrat el rival era d'allò més fluix, un equip que a la Lliga espanyola estaria lluitant pel descens i encara gràcies, no s'han creat les ocasions que calia esperar. És cert que hi ha hagut algun intent sobretot en xut llunyà per part de Deco i Ronaldinho, però definitivament no era la nit d'Eto'o que no ha estat gens fi dins l'àrea.
Per arrodonir la festa Messi s'ha lesionat, i crec que això ens costarà la semifinal de Copa, doncs veig incapaç a l'equip de resoldre a dalt de manera solvent.
Això em ve bé per enllaçar-ho amb el tant comentant fluix rendiment d'Henry. No sé com s'ha vist per televisió però des del camp he pogut comprovar que avui que tornava a haver al camp la connexió o mafia (segons si ho veiem per la part positiva o negativa) brasileira , amb Sylvinho, Deco y Ronnie, li han tornat a fer el vuit a Henry.
El francés es desmarca cada jugada amb sentit i bé no el veuen (no m'ho crec) o bé no li volen passar (si m'ho crec).
A sobre ha tingut una discussió amb Ronaldinho només sortir al camp perque Henry duia instruccions de la banqueta de posar-se a l'esquerra i Ronnie al centre de l'atac però el brasiler ha passat de tot i s'ha quedat enganxat a la banda per poder fent bones parets amb Sylvinho. Avui he tornat a veure actituts de l'any passat , i no anem bé.
Darrerament no estem matxacant en aquells partits que són propicis, i tots hauriem de pensar que de vegades donar un cop d'efecte en forma de golejada també va bé per infondre respecte als futurs rivals.
Avui el que han fet els jugadors del Barça de cara al soci ha estat una presa de pèl en tota regla.

Atlético 4 - Barça 2 : "Segueix la Loto-Rijkaard"

Sembla que ens hem pres en serio ho del nom que lluïm a la samarreta (UNICEF) , i cumplim la missió de solidaritat amb el desvalgut inclús en l’àmbit esportiu.
L’any passat vam regalar al Madrid una Lliga i a sobre els vam permetre sortir del pou que es trobaven durant anys. Aquest any pensava que tothom havia après la lliçó però sembla que tornem a fer ajut humanitari i vam donar dissabte la oportunitat a un Atlético de Madrid força mediocre de fer el partit de l’any, i a Kun Agüero de consagrar-se entre l’elit del futbol europeu.
Ho positiu del partit, el gol de Ronaldinho ( http://www.youtube.com/watch?v=1uU7Qtul__M ) que si no s’hagués vist tapat pel resultat final hagués donat la volta al món i tothom en parlaria com el resorgiment del crack brasiler.
Ho negatiu, doncs un cop més la manca de lectura de Rijkaard davant un partit on Agüero va poder moure’s com va voler sense un marcatge fixe, i la nul.la capacitat de reacció convertint els canvis en un pur joc d’atzar.
Diuen que en l’entrenament de Diumenge hi havien cares llargues. Bé, alguna cosa hem guanyat doncs fa dos mesos es perdia i semblava que no havia passat res. Considerem un accident ho de Dissabte i com va dir Txiki , on no es pot fallar és demà a la Champions. Espero que els jugadors en siguin conscients d’aquest fet i donin el 200% al camp.
La resta ja depèn de la sort i mai millor dit, perque en aquest equip cal sort dins el camp i sort a la banqueta quan Rijkaard rifi entre els seus jugadors els 11 llocs per aquell partit.
Esperem que la bola de Yayá Touré surti de les primeres boles del bombo de la Loteria Rijkaard de demà.