Cansats és l’adjectiu que se m’ocorre després de veure el Barça d’ahir.
A priori el partit sabiem que seria dur perque el Sevilla ens esperava com si es tractés d’una final, i a més aquests mesos que portem d’incertesa en el joc han fet que se’ns hagi perdut el respecte que teniem fa dos anys.
La primera part del partit va ser prou bona, amb un ritme molt intens que recordava lleugerament un partit de la Premier i on el Barça pressionava a dalt convertint a Etoo, Henry i Giovani en els primers defenses de l’equip. El feeling era positiu i el gol d'Henry ens va acabar de donar esperances d'una recuperació de tot plegat.
Però a mesura que ens acostavem a la mitja part , la pressió del Sevilla augmentava inversament proporcional a com les forces del Barça disminuien. Ens van empatar i les cares dels jugadors demostraven cansament i un xic de ressignació després del gol.
Esperàvem que la segona part fós diferent però va ser més del mateix, el Sevilla cada cop corria més i el Barça cada cop podia aguantar menys les embranzides de Capel, Adriano, Alves, Chevanton i companyia.
El cansanci era obvi , Abidal i Puyol no podien aguantar en defensa en part també perque davant tenien a Xavi i Iniesta que estaven fosos i no paraven a ningú, i Edmilson havia dit prou després d’aguantar 45 minuts prou decents després d’una baixa tan llarga. Però aleshores Mr. Rijkaard va tornar a fer (o millor dit “no fer”) de les seves. No va canviar Edmilson a temps i al final va caure lesionat quan tenia a Gudjohnsen i Zambrotta escalfant a la banda.
La majoria de l’equip va demostrar un cansament més propi de qui entrena al gimnàs i fa poca feina al camp, però jo pensava que aquest era el problema només de Ronaldinho i Deco que curiosament ahir no hi eren.
Al final vam treure de forma miraculosa un resultat prou digne i positiu en Copa però algú hauria de fer quelcom respecte l’estat físic de l’equip, i si cal depurar responsabilitats en el quadre mèdic i els preparadors físics.
Aquest equip va demostrar que està cansat, psicològicament o física, i cal buscar un remei abans que el que es cansi de veritat sigui l’aficionat culé.
10/1/08
24/12/07
Barça 0 - Madrid 1 : "Figuretes de Pessebre. Bon Nadal"
Inqualificable. Hem perdut contra un dels pitjors Madrid dels darrers anys , un equip que a excepció de la davantera és un vulgar, sense classe , sense tècnica ni imaginació. Per tant això encara fa més lamentable la derrota d’ahir.
Així com en d’altres cops perdre contra el Madrid provoca rabia en aquesta ocasió crec que tots al camp ens vam quedar freds, ressignats i desconcertats.
Seria molt fàcil criticar a Ronaldinho per fer el que porta fent tota la temporada, podriem parlar de les poques pilotes que van arribar a Iniesta mentres va estar a l’extrem dret la primera part, d’un Deco amb poca presència, d’un Etoo incapaç de superar Pepe, d’un Xavi superat davant Baptista, d’un Puyol nerviós davant Robinho i d’un Abidal fluix en defensa i parlant un idioma diferent a Ronaldinho en atac…. Podriem escriure mil linies sobre els que hi van ser i els que hi van faltar i no acabariem de veure un motiu únic pel qual aquest Barça desconcerta i sembla que no pot guanyar cap partit una mica seriós.
Arribats a aquest punt i veient tantes coses de base que fallen cal començar a depurar responsabilitats en un nivell superior al dels jugadors i en aquest sentit cal dir que Mr. Rijkaard va tornar a cometre errors greus. En el pre-partit per escollir una alineació plagada de noms i mancada d'efectius que ens deixava en inferioritat tàctica al migcamp ja d’entrada. Durant el partit, perque com sempre va fer els canvis tard i malament. I en el post-partit perque va donar com normal la derrota com si no s’hagués pogut fer res més i dient que encara confia en guanyar la Lliga. Només faltaria !!!!! El que algú hauria de dir-li és que potser nosaltres ja no confiem en ell.
A les portes del Nadal ahir el nostre Barça va ser més pessebre que mai amb moltes figures incapaces de moure's i on l'únic estel que va brillar anunciant esperança apuntava cap el nen, en aquest cas de nom Bojan en comptes de Jesús...
Així com en d’altres cops perdre contra el Madrid provoca rabia en aquesta ocasió crec que tots al camp ens vam quedar freds, ressignats i desconcertats.
Seria molt fàcil criticar a Ronaldinho per fer el que porta fent tota la temporada, podriem parlar de les poques pilotes que van arribar a Iniesta mentres va estar a l’extrem dret la primera part, d’un Deco amb poca presència, d’un Etoo incapaç de superar Pepe, d’un Xavi superat davant Baptista, d’un Puyol nerviós davant Robinho i d’un Abidal fluix en defensa i parlant un idioma diferent a Ronaldinho en atac…. Podriem escriure mil linies sobre els que hi van ser i els que hi van faltar i no acabariem de veure un motiu únic pel qual aquest Barça desconcerta i sembla que no pot guanyar cap partit una mica seriós.
Arribats a aquest punt i veient tantes coses de base que fallen cal començar a depurar responsabilitats en un nivell superior al dels jugadors i en aquest sentit cal dir que Mr. Rijkaard va tornar a cometre errors greus. En el pre-partit per escollir una alineació plagada de noms i mancada d'efectius que ens deixava en inferioritat tàctica al migcamp ja d’entrada. Durant el partit, perque com sempre va fer els canvis tard i malament. I en el post-partit perque va donar com normal la derrota com si no s’hagués pogut fer res més i dient que encara confia en guanyar la Lliga. Només faltaria !!!!! El que algú hauria de dir-li és que potser nosaltres ja no confiem en ell.
A les portes del Nadal ahir el nostre Barça va ser més pessebre que mai amb moltes figures incapaces de moure's i on l'únic estel que va brillar anunciant esperança apuntava cap el nen, en aquest cas de nom Bojan en comptes de Jesús...
10/12/07
Barça 2 - Depor 1 : "Patint però certa recuperació"
Crec que tothom qui va anar al camp ahir va sortir content amb el resultat però amb dubtes sobre el possible rendiment que finalment pugui donar aquest equip.
Per una banda es va veure el mateix Barça de tota la Lliga, inicialment amb força problemes per generar ocasions clares en gran part degut que un cop més el rival presentava un 9-0-1 sense cap vergonya futbolística, però per altra banda les reaparacions dels lesionats van deixar un fil d’esperança per seguir creixent les properes jornades com a bloc.
Destacaria per una banda les ganes d’Etoo , que amb una mica més de to físic tornarà a ser “la pantera” que ens tenia acostumats i la jerarquía i comandament que en 45 minuts va demostrar Deco demostrant que és i ha de continuar sent l’autèntic líder i motor d’aquest equip. Per altra banda va sobresortir la tasca de Márquez al migcamp cubrint perfectament la baixa de Touré i la profunditat de Sylvinho per banda esquerra.
Això m’ha fet pensar en una alternativa interessant al migcamp, posant Touré - Márquez - Deco amb Iniesta d’enllaç per aquells partits on cal plantar cara i posar-hi quelcom més que toc de pilota, per exemple quan la Champions es comença a posar seriosa de veritat.
Això és simplement una de les moltes possibilitats que ofereix aquest equip, se me n’ocorren 10 més sense pensar gaire , però sembla ser que el mister malgrat tenir infinitat de vestits a l’armari sempre surt al carrer amb la mateixa combinació de pantaló i americana.
I el més preocupant és que potser la seva elecció comença a no estar de moda.
Per una banda es va veure el mateix Barça de tota la Lliga, inicialment amb força problemes per generar ocasions clares en gran part degut que un cop més el rival presentava un 9-0-1 sense cap vergonya futbolística, però per altra banda les reaparacions dels lesionats van deixar un fil d’esperança per seguir creixent les properes jornades com a bloc.
Destacaria per una banda les ganes d’Etoo , que amb una mica més de to físic tornarà a ser “la pantera” que ens tenia acostumats i la jerarquía i comandament que en 45 minuts va demostrar Deco demostrant que és i ha de continuar sent l’autèntic líder i motor d’aquest equip. Per altra banda va sobresortir la tasca de Márquez al migcamp cubrint perfectament la baixa de Touré i la profunditat de Sylvinho per banda esquerra.
Això m’ha fet pensar en una alternativa interessant al migcamp, posant Touré - Márquez - Deco amb Iniesta d’enllaç per aquells partits on cal plantar cara i posar-hi quelcom més que toc de pilota, per exemple quan la Champions es comença a posar seriosa de veritat.
Això és simplement una de les moltes possibilitats que ofereix aquest equip, se me n’ocorren 10 més sense pensar gaire , però sembla ser que el mister malgrat tenir infinitat de vestits a l’armari sempre surt al carrer amb la mateixa combinació de pantaló i americana.
I el més preocupant és que potser la seva elecció comença a no estar de moda.
5/12/07
Espanyol 1 - Barça 1 : "Mitja esperança en el futur"
A priori tothom parlava que es tractava del derby del segle. No ens enganyem, bàsicament era perque molts pensaven que aquest Espanyol que feia 9 jornades que no perdia, amb la motivació d’avançar al Barça a la taula i aprofitant que no estem bé i especialment fluixos fora de casa, podia fer-nos mal de veritat.
Un cop més es van equivocar, doncs al meu entendre la primera part va ser un bany del Barça en totes les línies, anul.lant en defensa completament als “perillosos” Tamudo i Luis García, control.lant el mig camp sobretot gràcies a la feina de Gudjohnsen i Touré amb l’ajut puntual dels davanters al migcamp, i desbordant a dalt amb el recital de Messi, la frescura de Bojan i la sobrietat d’ Iniesta.
A la segona part vam veure l’Espanyol que tothom esperava veure des del minut 1, demostrant molta agressivitat i aplicant-se físicament al 200%. Això va fer que el Barça perdés el control del partit, i malgrat en defensa no es patia massa prop de l’àrea, finalment s’encaixés un gol que en el seu moment va fer justícia a l’estat d’ànim d’uns i altres damunt el camp.
De manera global el Barça podria haver guanyat, per nivell de joc, capacitat tècnica i inclús per ocasions. Però crec que un cop més vam deixar escapar 2 punts per errors puntuals, i en aquest sentit la reflexió que llenço és :
Per què Puyol va estar desbordat per la seva banda i finalment se’l va substituir per evitar que l’expulséssin ?
Resulta que Belletti (revelació al Villarreal) era fluix com a lateral , Zambrotta (campió del món i indiscutible amb la sel.lecció més defensiva del món) sembla que també fa aigües, i finalment posem a Puyol de lateral (un dels millors marcadors del món) i també perd els papers. Estic convençut que si finalment fitxem a Dani Alves semblarà que no hagi jugat mai a futbol…. No serà que l’origen del problema no és qui posem de lateral sinó l’ajut que rebi del company que hauria d’estar davant seu…. I dic “hauria d’estar” perque normalment no hi és, o si no mireu com comença la jugada del gol de l’Espanyol.
Un cop més es van equivocar, doncs al meu entendre la primera part va ser un bany del Barça en totes les línies, anul.lant en defensa completament als “perillosos” Tamudo i Luis García, control.lant el mig camp sobretot gràcies a la feina de Gudjohnsen i Touré amb l’ajut puntual dels davanters al migcamp, i desbordant a dalt amb el recital de Messi, la frescura de Bojan i la sobrietat d’ Iniesta.
A la segona part vam veure l’Espanyol que tothom esperava veure des del minut 1, demostrant molta agressivitat i aplicant-se físicament al 200%. Això va fer que el Barça perdés el control del partit, i malgrat en defensa no es patia massa prop de l’àrea, finalment s’encaixés un gol que en el seu moment va fer justícia a l’estat d’ànim d’uns i altres damunt el camp.
De manera global el Barça podria haver guanyat, per nivell de joc, capacitat tècnica i inclús per ocasions. Però crec que un cop més vam deixar escapar 2 punts per errors puntuals, i en aquest sentit la reflexió que llenço és :
Per què Puyol va estar desbordat per la seva banda i finalment se’l va substituir per evitar que l’expulséssin ?
Resulta que Belletti (revelació al Villarreal) era fluix com a lateral , Zambrotta (campió del món i indiscutible amb la sel.lecció més defensiva del món) sembla que també fa aigües, i finalment posem a Puyol de lateral (un dels millors marcadors del món) i també perd els papers. Estic convençut que si finalment fitxem a Dani Alves semblarà que no hagi jugat mai a futbol…. No serà que l’origen del problema no és qui posem de lateral sinó l’ajut que rebi del company que hauria d’estar davant seu…. I dic “hauria d’estar” perque normalment no hi és, o si no mireu com comença la jugada del gol de l’Espanyol.