Ahir vam veure un gran partit, algú de fora que no tingués colors crec que va gaudir d’un gran espectacle en general.
El resultat fa justícia a l’enorme igualtat que tenen aquests dos equips tant contraposats per altra banda en concepció del joc, esperit, filosofia i ètica esportiva.
Crec que ens hem de felicitar que el Madrid sortís ahir amb un to menys d’agressivitat del que ens havia acostumat en els darrers partits.
Tot i així, sense ratllar la violència d’altres enfrontaments aplicant la justícia la reiteració de faltes haurien d’haver portat com a mínim a Xabi Alonso, Ozil i Pepe o Arbeloa al carrer, mentres que per la nostra banda només a Busquets se li va perdonar la segona groga. Crec que aquesta dada és un termòmetre objectiu de com va actuar ahir l’àrbitre, al marge d’errors d’apreciació que van poder ser decissius.
Normalment tothom parla de les jugades polèmiques com aquelles que succeeixin dins l’àrea, en aquest sentit ahir podriem parlar d’un possible penal no xiulat a Ozil on Mascherano sembla que arriba tard i el pentina, però en igual circumstància ens trovariem amb la jugada de Pepe damunt Iniesta. Siguin jugades més o menys provocades convindrem que en altres partits, amb altres adversaris i en altres moments del joc l’àrbitre hagués pogut xiular tranquilament qualsevol dels dos penals i no se li hagués donat més trascendència. Per tant tanquem aquest capítol que per a res ha de ser polèmic.
On per a mi si que hi ha un greuje important pel Barça és en els dos gols del Madrid. En el primer CR7 està en posició de fora de joc, surt d’aquest posició per rebre la passada d’Ozil i remata a porteria. És una jugada molt de llibre i que no he sentit a cap comentarista reflexionar sobre ella (potser perque escoltava Canal +) , però s’hauria d’haver xiulat fora de joc perque el jugador s’aprofita d’aquesta infracció prèvia. I en el segon gol del Madrid la jugada s’inicia amb una càrrega il.legal damunt Iniesta que l’àrbitre obvia i amb dues passades ens fan el gol, per tant la jugada s’hauria d’haver acabat al migcamp amb falta a favor i vam passar al 1-2.
Respecte al nostre joc hem d’admetre que vam sortir al camp amb un handicap terrible, mai vist abans a la història del futbol.
Vam aconseguir jugar amb 0 defenses nats, perque ni Alves, ni Mascherano, ni Adriano , ni Alba ho són.
I a més això ens deixava amb un equip amb una estatura mitjana que imagino no superava el 1.75 quan el Madrid segur que supera el 1.85, per tant teniem tots els números perque ens haguéssin acribillat en els corners. Per sort, i gràcies al nostre joc de control el Madrid en va tenir més aviat pocs.
Dit això, crec que vam fer un molt bon partit, amb algun moment de confusió quan el Madrid ens va apretar perque va ensumar sang després del primer gol però en general vam saber respondre bé i vam acabar dominant totalment com estem acostumats.
Errors n’hi van haver, Alves i Adriano van facilitar les rematades de CR7 en els gols i Valdés no va sortir ni un sol cop a buscar per dalt la pilota fora de la seva porteria ho qual ahir era més important que mai per la diferència d’alçada que comentava abans.
En general em quedo amb la valentia de Tito, la lògica que va aplicar (estiguem més o menys d’acord amb la decissió tàctica) quan es lesiona Alves i aposta per donar continuitat al MODEL escollit canviant-lo pel canvi natural, Montoya, en comptes de jugar a noms posant a Song per passar a Adriano a la dreta i variant l’esquema que havia decidit era el que convenia per substituir les baixes dels centrals.
Tito demostra molta personalitat davant la pissarra, desitjo i espero que també la tingui davant els jugadors quan hi hagi questions personals que resoldre com el cas de Cesc, Villa, o el que es presenti.
En definitiva, tot segueix igual. El nostre estil és innegociable i el vam poder tornar a mostrar ahir amb màxim esplendor. Vam poder remuntar dos cops a tot un Madrid, vam tenir la possibilitat d’ensorrar el Nou Camp si Montoya hagués tingut el xic de sort que ja li va mancar a la SuperCopa per fer història o bé si Pedro hagués copiat en el minut 93 el gol que va fer a la final de Copa a l’Athletic, aquest cop la pilota va marxar un metre més enllà i ens ha deixat a 8 punts que vista la igualtat entre ambdós equips crec que és la millor notícia que obtenim d’ahir. Ara toca gestionar aquesta diferència i us asseguro que ho tenim més fàcil nosaltres que ells, doncs en Lliga no tenen cap motivació per renovar el títol (això ho ha vist fins i tot Mou).
8/10/12
30/8/12
SuperCopa 2012 : Intimidació amb o sense pilota
Hem perdut la SuperCopa d’Espanya, aquesta competició que alguns deien que no els hi interessava però que un cop guanyada sembla que hagin aconseguit la Champions League.
Una final així és molt més que un partit a 180 minuts, perque el que condiciona més són els gols a camp contrari. El 3-2 al Nou Camp va ser producte d´errors propis i absurds. Malgrat la confiança en l’equip era total i esperàvem poder treure un resultat positiu del Bernabeu si ho mirem fredament la tasca a priori no era gens fàcil.
Com ja s’intuia que passaria el Madrid va sortir a mort sabent que un gol els hi donava mitja Copa i que després el factor camp i la pressió del públic probablement els permetria mantenir el resultat. I així va ser, però afegit a diverses circumstàncies que van complicar el partit al nostre equip. En primer lloc la sorpresa a darrera hora de no poder comptar amb Alves que va trastocar qualsevol estratègia assajada durant la setmana i va obligar a posar a Adriano a la dreta i Alba a debutar al Bernabeu quasi sense escalfar-se.
En segon lloc la feblesa o falta de concentració de la defensa ja s’havia vist en el darrer partit de Lliga i ahir es va mantenir aquest baix nivell. Contra un Osasuna pots sortir viu però un Madrid te’n pot fer 4 en un moment, com gairebé succeeix.
L’ingredient principal però l’he deixat pel final perque per a mi va ser clau, l’àrbitre. Dies abans del partit Mou ja va deixar clar que aquest àrbitre li agrada molt, de fet fins i tot l’ha felicitat públicament en més d’una ocasió. Per tant això ja no era un bon auguri pel Barça.
La fama que té Mateu Lahoz és que “deixa jugar”, ho qual a priori pot sonar força bé i algú pot imaginar que és pot veure un partit més àgil i semblant al futbol anglès, però realment això no és la Premier ni el Reial Madrid és el Liverpool.
El Madrid conscient que l’àrbitre els hi donaria certa o molta impunitat va tornar a treure la destral de guerra encapçalat per Pepe i seguit per la resta, esborrant aquella imatge més d’acord amb el nivell professional d’ambdós equips que vam poder veure al Nou Camp i on semblava que d’una vegada per totes les hostilitats del Madrid havien menguat i que tot havia tornat a un to lògic d’esportivitat. Potser ara s’entén l’interès en posar el partit a les 22.30h quan tota la canalla ja està dormint perque certament veure jugar aquest Madrid és quelcom que pot ser qualificable entre violent i pornogràfic, en qualsevol cas classificat per a majors de 18 anys.
El repartiment en nombre i en el moment de les tarjes deixa ben clar que l’àrbitre té un criteri parcial. Considerem com va sortir el Madrid on des d’Arbeloa fins a Di Maria, tots i cada un dels jugadors deixaven la cama, el colze o la planxa a cada jugada. Considerem accions on es tractava de tumbar el rival de qualsevol manera, i amb entrades que podien haver estat castigades amb més d’una tarja en la mateixa jugada. Recordem que el primer que es va endur una tarja groga va ser Mascherano per una carrega il.legal a un lateral del camp, posteriorment vindria l’expulsió d’Adriano totalment justa i que va facilitar la feina a l’àrbitre. Recordem també que tots els defenses del Barça van acabar amonestats fent poques faltes i que els Arbeloa, Ramos, Pepe, Kedhira i Xabi Alonso van poder acabar el partit havent repartit a cada jugada. És un greuje massa important que t’obliga a ratllar l’excel.lència defensiva i ofensiva per no quedar desactivat com ahir.
Però la gran notícia és que malgrat tot això, el Barça es va sobreposar i va fer una segona part notable, la inferioritat numèrica la va notar en atac al trovar a faltar efectius de cara a la rematada i en defensa a l’assumir més riscos del compte. Tot i així es pot estar orgullós d’aquest equip perque vam tornar-lo a reconèixer perfectament amb el seu estil propi de joc control i que amb una mica de sort hagués pogut obrar el que per a qualsevol altre equip seria un miracle, guanyar-li la Copa al Madrid en el seu propi camp.
Quedem-nos amb el joc de la segona part, les ocasions que vam tenir i amb els darrers minuts veient a un Bernabeu acollonit.
Tot i perdre, tot i ser conscients que en qualsevol contraatac ens podien matar, tot i jugar amb un jugador menys, tot i haver hagut de posar a Montoya, Tello i Song per les circumstàncies, malgrat tot, vam deixar la nostra empremta. Veient com va començar el partit podriem haver perdut el nom i el respecte, però tal i com va acabar crec que sortim reforçats perque els jugadors tindran més ganes encara.
Una reflexió final, si en el darrer xut de Messi la pilota en comptes de sortir rascant el pal va dins, de bon segur avui els culés estariem eufòrics però si fóssim justos crec que l’anàlisi del partit tindria el mateix nivell d’autocrítica, per tant , el resultat no ens condiciona.
En canvi si pensem què hagués passat en el madridisme si entra l’empat en el descompte, de bon segur el silenci que hi va haver per uns segons s’hagués perllongat una estona més i qui sap si enmig de les banderes blanques s’hagués deixat veure algun mocador blanc (que al Bernabeu passa més desapercebut que al Nou Camp), per tant el Madrid li condiciona molt i Mou necessitava aquest resultat.
Tots dos equips van intentar intimidar al contrari, el Madrid va optar pel camí de l’agressivitat ratllant la violència i el Barça va apostar per intimidar amb la pilota als peus. Si aquest esport fos taekwondo tindria clar a qui li anirà millor en el futur però com es tracta de futbol....
9/7/12
Fòrum All-Stars Remember
Temps era temps que per aquestes dates estivals ens reuniem els amics del Fòrum per disputar l'esdeveniment esportiu de l'any, el partit All-Stars.
Tots recordem anècdotes com la de l'entrega de Copes, l'àrbitre inventant penals per buscar l'empat final o les tandes de penals.
En aquest aniversari casualment m'ha caigut a les mans una foto d'un d'aquells partits i m'ha semblat que us agradaria que la compartís amb tots vosaltres.
6/5/12
Reflexions de Sala i Martin sobre Guardiola
Divendres Xavier Sala i Martin a "Divendres" 03/05/12 (Part 2) http://www.tv3.cat/videos/4079090/Xavier-Sala-i-Martin-a-"Divendres"-03/05/12-(Part-2) Via @tv3cat
16/3/12
Tertúlia de Xavier Sala-i-Martin
Ahir vespre una petita representació del Fòrum GOLB va assistir a l'acte del professor Xavier Sala-i-Martin al Centre Cívic de Bellaterra.No es tractava d'una conferència com habitualment succeeix en aquests casos si no que s'anunciava com a tertúlia, tot i així per mera practicitat es va plantejar en un format on l'auditori podia llençar les seves preguntes al convidat i aquest contestava aprofitant-les per explaiar-se extensament.
Des del seu punt de vista lliberal de l'economia amanit amb fins tocs d'ironia va donar un bon repàs a la situació político-econòmica del nostre pais, fent obvi els grans problemes que tenim i donant nocions sobre quines sortides tenim a aquesta situació.
La seva conclusió és que la independència pot ser possible, econòmicament és viable i políticament hauria de com a mínim poder ser escollida pel poble. Si estem en una societat democràtica on votem per a tot, des de qui és l'encarregat de classe a l'escola fins qui ha de ser el nostre representant polític, per què no podem votar també on posem les fronteres ?
Tot i que sembli mentida no va sortir cap pregunta sobre el Barça, ni actual ni passat, donant mostres que el poble està força preocupat per temes més importants. Ara bé, de bon segur que si algú hagués llençat la primera pregunta encara hi seriem ara.
En definitiva, vam poder passar una bona estona i vam marxar amb la sensació que el temps havia estat ben invertit. Ahir vam anar a dormir sabent alguna cosa més, que és del que es tracta.
Gràcies, professor !!!!
12/2/12
Orgull del que hem fet, confiança en el que som.
...
Només crec en nosaltresel que hem fet, el que hem escrit
que el temps passa de pressa
però les paraules no tenen fí.
Hem estat a dalt de tot
i hem tornat a baixar
des del primer dia
hem rigut i hem plorat
n’hem passat de totes
i això encara no ha acabat.
Tot el que hem fet
mai caurà en l’oblit
per més que ho intentin
ningú ens mourà d’aquí...
19/12/11
Campions del Món de Clubs 2011
Som Campions del Món !!!!
De tot el que s’ha parlat des d’ahir el resum que faig és que aquest equip ja fa temps que no juga contra els seus rivals, a quasi cada partit s’enfronta únicament a la història, busca la superació dels rècords (els del club i els propis) i per la mateixa dinàmica i il.lusió que tenen els fa lluitar d’una manera natural contra la tendència inherent del nostre club de pensar que quan les coses van bé segur que es torçaran.
Definitivament Guardiola i la seva obra en el camp estan canviat la història del futbol, possiblement passarà a ser una de les influències més importants que haurà tingut aquest esport en més d’un segle amb molt més d’impacte que el Brasil de Pelé, l’Holanda de Cruyff, l’Alemanya de Beckenbauer, el Liverpool de Keegan, el Dream Team o el Milan de Sacchi…
Ara mateix no podem apreciar tota la seva magnitut igual que els contemporanis no apreciaven d’igual manera les obres dels Da Vinci , Van Gogh o Picasso, per posar uns exemples. Tothom intenta entendre les claus d’aquest Barça mesurant-ho amb els paràmetres estandar existents fins ara, és a dir, intenten analitzar l’estratègia emprada per Guardiola, parlen d’un arriscat 3-4-3 al Bernabeu, d’un caut 4-5-1inicial que es converteix quan cal en 3-5-2 a Milà o una disposició batejada per l’entrenador del Santos ahir del 3-7-0 !!!
No s’adonen que el nostre equip no té una estratègia clàssica, és una disposició flexible, adaptable, canviant, mutant, camaleònica, senzillament genial… En aquest equip tot és atípic als canons existents fins ara, l’estratègia és evident que no respon a res vist abans, però la materia prima, els jugadors, també són especials. En l’època que el futbol tendia a buscar l’atleta perfecte (llegeixis tipus Ronaldo) resulta que el Barça planta 6 o 7 paios que no superen el 1,70 però que amb intel.ligència, tècnica, associació, col.laboració, desmarcació i art a les botes deixen en evidència a qui intenta aturar-los mitjançant la força , els bloquejos, la marca a l’home.
D’aquesta manera s’explica com grans equips acostumats a dominar els seus partits han hagut d’agenollar-se davant nostre i si haguéssin pogut segur que hagueren demanat a l’àrbitre que xiulés la fi del partit molt abans per no seguir sent humiliats futbolísticament, ridiculitzats però d’una manera honesta, neta , transparent quasi bé amb innocència d’un infant. Els millors equips d’Europa com ManU, Madrid, Milan , o el Santos com a millor equip de Sudamèrica, saben el que és veure’t desactivitat enmig d’un partit i malgrat en calent segur que et passa pel cap el deixar anar una puntada de peu , de bon segur que un jugador d’aquest nivell en la reflexió posterior i veient la repetició del video del partit segur que més d’un en la intimitat de la seva llar acaba aplaudint el joc del Barça.
Només aleshores s'adonaran l'evolució del futbol en els darrers 20 anys, allò que va començar amb el “Uno-Uno” i que ara en Pep ho va batejar com “I have the ball, I pass the ball”.
De tot el que s’ha parlat des d’ahir el resum que faig és que aquest equip ja fa temps que no juga contra els seus rivals, a quasi cada partit s’enfronta únicament a la història, busca la superació dels rècords (els del club i els propis) i per la mateixa dinàmica i il.lusió que tenen els fa lluitar d’una manera natural contra la tendència inherent del nostre club de pensar que quan les coses van bé segur que es torçaran.
Definitivament Guardiola i la seva obra en el camp estan canviat la història del futbol, possiblement passarà a ser una de les influències més importants que haurà tingut aquest esport en més d’un segle amb molt més d’impacte que el Brasil de Pelé, l’Holanda de Cruyff, l’Alemanya de Beckenbauer, el Liverpool de Keegan, el Dream Team o el Milan de Sacchi…
Ara mateix no podem apreciar tota la seva magnitut igual que els contemporanis no apreciaven d’igual manera les obres dels Da Vinci , Van Gogh o Picasso, per posar uns exemples. Tothom intenta entendre les claus d’aquest Barça mesurant-ho amb els paràmetres estandar existents fins ara, és a dir, intenten analitzar l’estratègia emprada per Guardiola, parlen d’un arriscat 3-4-3 al Bernabeu, d’un caut 4-5-1inicial que es converteix quan cal en 3-5-2 a Milà o una disposició batejada per l’entrenador del Santos ahir del 3-7-0 !!!
No s’adonen que el nostre equip no té una estratègia clàssica, és una disposició flexible, adaptable, canviant, mutant, camaleònica, senzillament genial… En aquest equip tot és atípic als canons existents fins ara, l’estratègia és evident que no respon a res vist abans, però la materia prima, els jugadors, també són especials. En l’època que el futbol tendia a buscar l’atleta perfecte (llegeixis tipus Ronaldo) resulta que el Barça planta 6 o 7 paios que no superen el 1,70 però que amb intel.ligència, tècnica, associació, col.laboració, desmarcació i art a les botes deixen en evidència a qui intenta aturar-los mitjançant la força , els bloquejos, la marca a l’home.
D’aquesta manera s’explica com grans equips acostumats a dominar els seus partits han hagut d’agenollar-se davant nostre i si haguéssin pogut segur que hagueren demanat a l’àrbitre que xiulés la fi del partit molt abans per no seguir sent humiliats futbolísticament, ridiculitzats però d’una manera honesta, neta , transparent quasi bé amb innocència d’un infant. Els millors equips d’Europa com ManU, Madrid, Milan , o el Santos com a millor equip de Sudamèrica, saben el que és veure’t desactivitat enmig d’un partit i malgrat en calent segur que et passa pel cap el deixar anar una puntada de peu , de bon segur que un jugador d’aquest nivell en la reflexió posterior i veient la repetició del video del partit segur que més d’un en la intimitat de la seva llar acaba aplaudint el joc del Barça.
Només aleshores s'adonaran l'evolució del futbol en els darrers 20 anys, allò que va començar amb el “Uno-Uno” i que ara en Pep ho va batejar com “I have the ball, I pass the ball”.
27/9/11
Del "Que n'aprenguin" al "Toma, toma..."
El periodista @alexsantosbcn ens deixa aquest article excepcional a partir de les declaracions de Guardiola sobre la junta de Laporta i l'actuació de la directiva actual en l'acció de responsabilitat http://t.co/PwZUxad2
29/5/11
Campions d'Europa !!! Barça 3 - ManU 1
Sabiem abans del partit que ens en devien una, i sabem que aquests jugadors no acostumen a fallar. I així va anar.
En el recital futbolístic en una final europea més gran de la història, tothom va poder gaudir de l'essència d'aquest equip en estat pur. Cada jugador va estar perfecte en el seu paper i aportant la seva enorme qualitat individual en busca de l'èxit col.lectiu, sense més secret que pensar i jugar per l'equip en tot moment.
El rival va deixar-se veure els primers deu minuts i puntualment en la jugada de l'empat, demostrant que tenen jugadors d'una gran qualitat capaços d'inventar una jugada del no res i fer gol. Això encara dona més mèrit al joc realitzat pel Barça perque el 99% restant del partit va ser nostre, desarticulant i quasi humiliant al contrari fent servir com a eina aquell element que dona sentit a aquest esport, la pilota.
Messi va seguir fent gran la seva llegenda, va ser nomenat MVP del partit. Però caldria haver donat el premi al triplet atacant, el veritable MVP (Messi-Villa-Pedro), que amb els seus gols van posar la rúbrica al joc de l'equip.
Ahir milions d'aficionats al futbol de tot el món van poder que aquest grup d'esportistes és quelcom "més que un equip", i detalls com el dels capitans cedint l'honor d'aixecar la Copa al gran Abidal ho demostra. Gestos nobles, joc net, respecte al rival, humilitat, treball, perseverància i desenes de valors més són els que evoca aquest equip, que sens dubte està predestinat a ser el millor de l'història.
Gràcies a tots, però molt en especial al creador d'aquest espectacle màgic.
Gràcies Pep, us en devem una.
16/5/11
Busi...SI !!!
Sergio Busquets podrà jugar la final de la Champions. La UEFA ha notificat al FCB que ha desestimat la reclamació del Reial Madrid. Compartido por Tweetcaster
4/5/11
Un Barça 10 i a Wembley !!!
@forumgolb: Barça , 10 xuts a porta i 10 faltes comeses. Madrid, 2 xuts i 31 faltes, 11 de les quals sobre Messi. Les estadístiques parlen per si soles Compartido por Tweetcaster
28/4/11
27/4/11
Madrid 0 - Barça 2
Grandiós , justícia divina. Comencem a creure en un Déu del futbol on Messi és el profeta a la Terra. D'aquí una setmana a rematar-ho. Compartido por Tweetcaster
21/4/11
No passa res.
Per a nosaltres un partit més, per a ells com si haguéssin guanyat la Champions. Són les urgències històriques.
8/4/11
7/4/11
L'expulsió més ràpida de la història
Algú s'ha preguntat mai qui deu tenir el récord de l'expulsió més ràpida en un terreny de joc ?
No podem donar la dada concreta però de moment el candidat d'aquest vídeo té tots els números per ser ell.
30/11/10
Barça 5 - R.Madrid 0 : El Pep-Team ja té la seva maneta
Nit històrica. Contra potser el Reial Madrid més potent dels darrers anys, si més no el més ben preparat i que venia imbatut durant tota la temporada després que Mourinho es fés càrrec de l'equip, el nostre equip ha aconseguit mostrar quin és el nostre estil en tot el seu esplendor i potencial.
Quan l'estil propi aquell que mai renuncia l'equip d'en Pep es complementa amb gols llavors la superioritat acostuma a ser inmensa i l'èxit incontestable.
Fa molt de goig guanyar d'aquesta manera, però molt més quan el rival és el Reial Madrid i sobretot quan l'entrenador és Mourinho, convertit en el nostre dimoni per voluntat pròpia després d'haver-se format fent un Màster pagat a Can Barça, i quan la màxima estrella és Cristiano Ronaldo, potser tant bon jugador com egocèntric i prepotent.
La història s'ha aliat avui amb Guardiola i els seus jugadors, s'ha fet justícia i el destí ha volgut que aquest 5-0 situi al Pep-Team entre els grans equips que han escrit amb lletres d'or partits èpics com el Barça del 0-5 al Bernabeu amb Cruyff de jugador, el Dream Team de Romario i finalment aquest equip de Messi i Guardiola però també de tota la pedrera i de jugadors treballadors i humils com Villa i la resta.
Visca El Barça !!!
21/11/10
Carmelo Morales primer Campió d'Espanya de Moto2
El Fòrum fa un cop d'ull al motociclisme per felicitar a Carmelo Morales pel campionat d'Espanya de pilots de Moto2 aconseguit avui a Xeres.
No és que ens hagim passat de cop i volta del futbol al motor de dues rodes, sino que volem fer-nos ressò d'aquest gran èxit perque ens n'alegrem en primer lloc pel pilot, en segon lloc pel nostre company del Fòrum, en Blas, cunyat i alhora mànager del Carmelo, i per últim per tota la família que segur que ha pogut gaudir d'una jornada memorable a Xeres, tal i com ens ho confirma la imatge de celebració de sota.
Una abraçada per a tots.
Força Carmelo #31
5/11/10
El gran marketing de la pilota d'Or
Vull fer una observació sobre el que està passant amb Xavi aquesta temporada, doncs tinc la sensació que ens estan prenent una mica el pèl.
Diguem que Xavi és un jugador que ha patit poques lesions a la seva carrera, bàsicament perque el seu tipus de joc de treure’s la pilota ràpid del damunt o bé de recular mantenint al rival a distància li permet salvar cops, patades i entrades dures que si reben altres jugadors que tenen un estil de joc d’encarar al rival , dribblar i/o marxar per velocitat (p.e. Iniesta, Messi, etc…)
Durant 12 anys al primer equip Xavi només ha tingut una lesió seriosa de lligaments i que s’ho va fer tot sòl en un entrenament, no pas fruit de posar-hi la cama en un partit. Per altra banda ha pogut jugar moltíssims partits gràcies a que precisament no ha estat gens castigat ni per les habituals sobrecarregues o estrebades musculars, bàsicament perque el seu futbol tampoc és de saltar per anar-hi de cap, esprintar ni estirar la cama més del compte per evitar que el rival s’endugui la pilota o remati.
En aquest context ens alerten a principi de temporada que els tendons de Xavi han dit prou degut a la sobrecarrega de partits amb la sel.lecció i el Barça. La cosa sembla seriosa i tothom comença a preocupar-se. Casualment , i això ho afegeixo aqui perque és on vull arribar més endavant, la notícia d’aquesta lesió surt just quan es comença a parlar de la pilota d’or.
Xavi juga diversos partits però ja es va comentant a diversos mitjans que possiblement se l’haurà de dosificar perque arrossega molèsties, i desde aleshores l’actualitat esportiva del Barça està focalitzada dies abans del partit en saber si Xavi anirà convocat, el dia del partit en si jugarà i el dia després en analitzar com s’han portat els tendons.
En paral.lel se segueix parlant de la Pilota d’or i Xavi va deixar clar , demostrant una gran modèstia, que potser ell no es mereix cap distinció individual perque treballa per l’equip i hi ha altres companys que també s’ho mereixen. Això l’honora però els mitjans de comunicació segueixen la seva campanya particular d’encumbrar a Xavi com a màxim aspirant a la pilota d’or, deixant de banda al millor jugador del món com és Messi i si és perque en any de Mundial pesa molt aquest títol aleshores també s’està deixant de banda a Iniesta que posats a donar un títol individual va ser l’heroi de La Roja a Sudáfrica amb el gol decissiu.
Xavi segueix evolucionant de la lesió i segons ens diuen arrisca en jugar, però ell vol fer-ho en aquells partits que són de certa importància (per a mi ho són tots). De manera que contra el Saragossa se li dona descans perque pugui anar a recollir el Príncep d’Astúries en representació blaugrana guanyant-se així també la simpatia i suport de certa premsa que finalment ha de votar per la pilota d’or doncs aquest any per primer cop s’unifica el Fifa World Player i la Pilota d’Or de France Football i els premis els escullen entrenadors, capitans i periodistes.
El que no acaba de quadrar és que després d’aquesta aturada per recollir el premi la premsa anuncii que Xavi “fuerza la máquina para estar a punto en Champions”. Això és una presa de pèl perque no cal ser el Dr. González Adrio per saber que una tendinitis no es cura forçant cap màquina ni entrenant si no única i exclusivament amb repòs (com li va passar a Nadal al colze).
Un cop més ens venen una versió de recuperació i esforç miraculós tipus Rocky i Xavi acaba jugant contra els danesos al Nou Camp, i tots entenem que està mig recuperat.
Contra el Sevilla ningú questiona si ha de jugar o no, tota la premsa ho dona per fet, és un partit dels importants de la temporada i Xavi surt de titular i no tant sols això si no que va com una moto, fa coses que inclús quan ha estat al 100% físicament no ha fet mai com llençar-se a terra, o demostrar una empenta espectacular incorporant-se en els remats i donant un ritme grandiós a l’equip. Un cop més no torna a quadrar gaire que un jugador que està sent mimat pels doctors i reservat quan cal tingui aquesta actuació, que al meu parer inclús posava en risc agreujar la lesió si realment està tant delicat com diuen. La sensació que tinc veient el partit del Sevilla és que malgrat Xavi hagi assegurat que ell juga a nivell d’equip, el veig com si sabés que és el dia que ha de convèncer a molta gent per guanyar definitivament el títol de la pilota d’or.
Algun dia després la premsa continua posant-li salsa al tema, i no tornem a entendre res quan ens llencen la notícia que Xavi podria estar-se plantejant abandonar la sel.lecció, amb això aconsegueixen una repercussió internacional important i pot acabar de condicionar algú perque emeti el seu vot no tant valorant l’excel.lent campanya realitzada per Xavi sino premiant una trajectòria en vistes que podria ser per edat i per aquesta lesió possiblement la única i darrera ocasió de premiar-lo.
La repercusió ja està feta , alguns preocupats, però al dia següent Xavi en un acte desmenteix que hagi pensat deixar la sel.lecció. Llavors queda clar que algú ens ha enganyat novament però l’objectiu mediàtic ja està aconseguit. Per cert en aquest acte Xavi presenta unes noves botes Adidas , és la rèplica de la marca alemanya a la presentació la setmana passada de les botes Nike per part de Cristiano Ronaldo. A Adidas lògicament li interessaria que guanyés un jugador sponsoritzat per ells perque al final això són diners, que ningú perdi de vista tots els interessos que hi ha darrera aquestes votacions.
No dubto que Xavi té molesties i que cal tenir precaució però si per algun mèrit sobresurtia el seu gran competidor en la lluita per la pilota d’or , Iniesta, era que després d’una lesió molt greu va aconseguir recuperar-se, agafar el to físic i mental i acabar sent l’home de la final… Casualment aquesta diferència és la que Xavi o millor dit, l’entorn que ens està venent la pel.lícula de la seva lesió retransmessa dia a dia, estan aconseguint llimar.
Durant molts anys Iniesta ha hagut d’aguantar ser el damnificat per la presència de Xavi, no entro a valorar a Xavi simplement faig palès que Iniesta ha hagut de lluitar per un lloc jugant en posicions no del tot apropiades per a ell com fals extrem dret (com a substitut de Giuly) o ara mateix que sempre se l’utilitza de quart migcampista però que acaba enganxant a banda esquerra com si fós un extrem nat, o inclús recordo quan va haver de sacrificar-se fa uns anys uns partits jugant de lateral esquerre.
Iniesta no ho ha tingut mai fàcil ni la premsa l’ha tractat com es mereix aquest fora de sèrie, ni després d’haver marcat possiblement el gol més important de la història del Barça a Stamford Bridge després del de Koeman a Paris, i després d’haver fet el gol més important de la sel.lecció espanyola en tota la seva història sembla que encara no és suficient per ser valorat com cal.
L’únic avantatge que té ara mateix Iniesta sobre Xavi per endur-se la pilota d’or és que és un jugador Nike i Xavi és Adidas. I com ja sabeu les grans marques es van repartint el pastís sempre que poden : 2006 a Nike (Cannavaro) , 2007 a Adidas (Kaká) 2008 a Nike (Ronaldo), 2009 a Adidas (Messi) , 2010 a Nike ( Iniesta ¿?)
Diguem que Xavi és un jugador que ha patit poques lesions a la seva carrera, bàsicament perque el seu tipus de joc de treure’s la pilota ràpid del damunt o bé de recular mantenint al rival a distància li permet salvar cops, patades i entrades dures que si reben altres jugadors que tenen un estil de joc d’encarar al rival , dribblar i/o marxar per velocitat (p.e. Iniesta, Messi, etc…)
Durant 12 anys al primer equip Xavi només ha tingut una lesió seriosa de lligaments i que s’ho va fer tot sòl en un entrenament, no pas fruit de posar-hi la cama en un partit. Per altra banda ha pogut jugar moltíssims partits gràcies a que precisament no ha estat gens castigat ni per les habituals sobrecarregues o estrebades musculars, bàsicament perque el seu futbol tampoc és de saltar per anar-hi de cap, esprintar ni estirar la cama més del compte per evitar que el rival s’endugui la pilota o remati.
En aquest context ens alerten a principi de temporada que els tendons de Xavi han dit prou degut a la sobrecarrega de partits amb la sel.lecció i el Barça. La cosa sembla seriosa i tothom comença a preocupar-se. Casualment , i això ho afegeixo aqui perque és on vull arribar més endavant, la notícia d’aquesta lesió surt just quan es comença a parlar de la pilota d’or.
Xavi juga diversos partits però ja es va comentant a diversos mitjans que possiblement se l’haurà de dosificar perque arrossega molèsties, i desde aleshores l’actualitat esportiva del Barça està focalitzada dies abans del partit en saber si Xavi anirà convocat, el dia del partit en si jugarà i el dia després en analitzar com s’han portat els tendons.
En paral.lel se segueix parlant de la Pilota d’or i Xavi va deixar clar , demostrant una gran modèstia, que potser ell no es mereix cap distinció individual perque treballa per l’equip i hi ha altres companys que també s’ho mereixen. Això l’honora però els mitjans de comunicació segueixen la seva campanya particular d’encumbrar a Xavi com a màxim aspirant a la pilota d’or, deixant de banda al millor jugador del món com és Messi i si és perque en any de Mundial pesa molt aquest títol aleshores també s’està deixant de banda a Iniesta que posats a donar un títol individual va ser l’heroi de La Roja a Sudáfrica amb el gol decissiu.
Xavi segueix evolucionant de la lesió i segons ens diuen arrisca en jugar, però ell vol fer-ho en aquells partits que són de certa importància (per a mi ho són tots). De manera que contra el Saragossa se li dona descans perque pugui anar a recollir el Príncep d’Astúries en representació blaugrana guanyant-se així també la simpatia i suport de certa premsa que finalment ha de votar per la pilota d’or doncs aquest any per primer cop s’unifica el Fifa World Player i la Pilota d’Or de France Football i els premis els escullen entrenadors, capitans i periodistes.
El que no acaba de quadrar és que després d’aquesta aturada per recollir el premi la premsa anuncii que Xavi “fuerza la máquina para estar a punto en Champions”. Això és una presa de pèl perque no cal ser el Dr. González Adrio per saber que una tendinitis no es cura forçant cap màquina ni entrenant si no única i exclusivament amb repòs (com li va passar a Nadal al colze).
Un cop més ens venen una versió de recuperació i esforç miraculós tipus Rocky i Xavi acaba jugant contra els danesos al Nou Camp, i tots entenem que està mig recuperat.
Contra el Sevilla ningú questiona si ha de jugar o no, tota la premsa ho dona per fet, és un partit dels importants de la temporada i Xavi surt de titular i no tant sols això si no que va com una moto, fa coses que inclús quan ha estat al 100% físicament no ha fet mai com llençar-se a terra, o demostrar una empenta espectacular incorporant-se en els remats i donant un ritme grandiós a l’equip. Un cop més no torna a quadrar gaire que un jugador que està sent mimat pels doctors i reservat quan cal tingui aquesta actuació, que al meu parer inclús posava en risc agreujar la lesió si realment està tant delicat com diuen. La sensació que tinc veient el partit del Sevilla és que malgrat Xavi hagi assegurat que ell juga a nivell d’equip, el veig com si sabés que és el dia que ha de convèncer a molta gent per guanyar definitivament el títol de la pilota d’or.
Algun dia després la premsa continua posant-li salsa al tema, i no tornem a entendre res quan ens llencen la notícia que Xavi podria estar-se plantejant abandonar la sel.lecció, amb això aconsegueixen una repercussió internacional important i pot acabar de condicionar algú perque emeti el seu vot no tant valorant l’excel.lent campanya realitzada per Xavi sino premiant una trajectòria en vistes que podria ser per edat i per aquesta lesió possiblement la única i darrera ocasió de premiar-lo.
La repercusió ja està feta , alguns preocupats, però al dia següent Xavi en un acte desmenteix que hagi pensat deixar la sel.lecció. Llavors queda clar que algú ens ha enganyat novament però l’objectiu mediàtic ja està aconseguit. Per cert en aquest acte Xavi presenta unes noves botes Adidas , és la rèplica de la marca alemanya a la presentació la setmana passada de les botes Nike per part de Cristiano Ronaldo. A Adidas lògicament li interessaria que guanyés un jugador sponsoritzat per ells perque al final això són diners, que ningú perdi de vista tots els interessos que hi ha darrera aquestes votacions.
No dubto que Xavi té molesties i que cal tenir precaució però si per algun mèrit sobresurtia el seu gran competidor en la lluita per la pilota d’or , Iniesta, era que després d’una lesió molt greu va aconseguir recuperar-se, agafar el to físic i mental i acabar sent l’home de la final… Casualment aquesta diferència és la que Xavi o millor dit, l’entorn que ens està venent la pel.lícula de la seva lesió retransmessa dia a dia, estan aconseguint llimar.
Durant molts anys Iniesta ha hagut d’aguantar ser el damnificat per la presència de Xavi, no entro a valorar a Xavi simplement faig palès que Iniesta ha hagut de lluitar per un lloc jugant en posicions no del tot apropiades per a ell com fals extrem dret (com a substitut de Giuly) o ara mateix que sempre se l’utilitza de quart migcampista però que acaba enganxant a banda esquerra com si fós un extrem nat, o inclús recordo quan va haver de sacrificar-se fa uns anys uns partits jugant de lateral esquerre.
Iniesta no ho ha tingut mai fàcil ni la premsa l’ha tractat com es mereix aquest fora de sèrie, ni després d’haver marcat possiblement el gol més important de la història del Barça a Stamford Bridge després del de Koeman a Paris, i després d’haver fet el gol més important de la sel.lecció espanyola en tota la seva història sembla que encara no és suficient per ser valorat com cal.
L’únic avantatge que té ara mateix Iniesta sobre Xavi per endur-se la pilota d’or és que és un jugador Nike i Xavi és Adidas. I com ja sabeu les grans marques es van repartint el pastís sempre que poden : 2006 a Nike (Cannavaro) , 2007 a Adidas (Kaká) 2008 a Nike (Ronaldo), 2009 a Adidas (Messi) , 2010 a Nike ( Iniesta ¿?)
17/10/10
Assamblea 2010 - L'inici d'un nou cisma al club
El Barça va viure ahir un dels capítols tristos de la seva història, l'Assamblea d'ahir de bon segur serà d'aquelles fites que obren ferida i divideixen el barcelonisme i les seves conseqüències s'arrossegaran durant anys, el seu impacte només és comparable a l'escissió produïda per la destitució de Johan Cruyff pel president Nuñez a l'any 96.
L'acció de responsabilitat contra la Junta sortint de Joan Laporta es va aprovar ahir pels socis per un estret marge de 29 vots de diferència entre els 468 a favor i 439 en contra amb 113 abstencions. Tal i com va dir la Junta en la seva exposició , potser aquesta era una de les votacions més transcendents de la història del nostre club, per tant crec que potser caldria repensar-se si davant aquesta fita tant crucial és lògic que s'aprovi anar endavant amb un marge tant estret. Personalment crec que quan es tracta de temes de tant calat és recomanable en qualsevol escenari democràtic que l'aprovació vingui per una majoria àmplia , si no la unanimitat.
Entrant en l'actuació de la directiva dir que l'exposició del tema va ser clar i meridià per part d'Eduard Coll, ara bé, diuen que una veritat a mitges és la pitjor de les mentides i ahir vam veure com la Junta va dirigir la opinió del culé de manera tendenciosa cap al vot positiu, deixant anar (fora de torn) el Sr. Faus que fer una despesa en un jet privat no és punible legalment però si èticament. Doncs si estem en un àmbit ètic llavors no ho derivem cap a aspectes de responsabilitats legals, no ?
Després de la seva exposició sobre els seus números presentats per la seva Auditoria, la Junta va recalcar que només volien "informar" perque el soci tingués suficient dades per decidir el seu vot. Això és cert, van informar clarament, però el que s'obvia és que durant 3 mesos la Junta ja s'ha encarregat de filtrar informació i el soci ha estat més que "informat" (o desinformat) a través de la premsa de manera que els compromissaris han anat a l'Assamblea amb una idea preconcebuda sobre el seu vot. El que calia explicar, i la Junta ho va obviar, són les conseqüències que pot tenir pel Barça judicialitzar el club, en un procés que pot portar anys i que és obvi que crearà encara més tensió, res recomanable per conduir un club.
El cas del president Rosell és digne d'estudi. Segueix en el seu paper de aparentar quedar bé amb tothom. Per una banda lidera des de que era candidat a la presidència la idea de fer una Due Dilligence i depurar responsabilitats sobre la Junta Laporta i quan arriba el dia on es demana al soci finalment votar dona mig pas enrera i vota en blanc. Incomprensible.
El soci el que espera del seu president que davant la decissió més trascendetal de la història del club l'assessori, que el guii i que es mulli. Rosell en canvi va sorprendre a tothom fent una exposició en principi no prevista sobre els motius que tenia ell per votar SI i els motius que tenia per votar NO. Aquest és un exercici que potser havien de fer els compromissaris abans de votar però no pas la persona que ha estat eligida per liderar el club durant 6 anys. El que ningú pot negar és que Rosell és molt hàbil, doncs si el tema de l'acció de responsabilitat surt bé pel club es posarà la medalla conforme va ser qui va usar aquest dret de la Junta per dur-ho a judici, però si la cosa s'encalla i comença a esquitxar llavors sempre podrà dir que ell va votar en blanc i que van ser els socis qui ho van voler. Si més no tot plegat sembla no estar a l'alçada del que s'espera del president del milor club del món.
Entrant en els números que són origen d'aquesta acció de responsabilitat contra la Junta sortint dir que s'ha presentat una visió parcial per fer veure que la gestió de Laporta ha estat un desastre econòmic, però tothom hauria d'haver valorat abans de votar i ara que ja no hi som a temps com a mínim que es reflexioni en els següents aspectes :
- La Junta entrant li interessa que bé els números deixats per Laporta siguin els pitjors possibles o bé que hi hagi una judicialització dels mateixos. En ambdós casos aconseguiran el seu objectiu que és no haver d'avalar per estar al capdavant del club. Els entenc perfectament perque a ningú li agrada haver d'hipotecar la seva llar o el negoci per avalar 2 milions d'euros però això és el que costa ser directiu del Barça.
- La Junta entrant ha filtrat a la premsa perque la informació calés i arribés madura a l'Assamblea una sèrie de despeses extraordinàries de Laporta i alguns directius sobretot en els darrers dos anys de mandat. Podem discutir si èticament és reprobable però ahir no es votava cap acció de responsabilitat "moral" sino "econòmica" i "legal". Per tant fent com aquells grans filòsofs han utilitzat la demagogia en la seva vessant més literal per condicionar el vot del soci.
- La Junta entrant va ometre l'anàlisi de tot el mandat de Laporta. Si el que s'està avaluant és com ha quedat la caixa del club després de 7 anys de gestió, caldria haver recordat que en el 2003 la junta entrant (en la que a més hi havia el Sr. Rosell) va ser obligada a assumir tot el deute generat per la gestió nefasta de Gaspart, pel sol fet d'haver pres possessió del càrrec 7 dies abans de tancar l'exercici anterior (2002-03). Aquests mil.lions d'euros de dèficit (al voltant de 100 m. €) van haver de ser eixugats durant els anys posteriors poc a poc tal i com va exposar en el seu moment l' ex-vicepresident Soriano (la famosa "motxilla"). Per tant, la llei pot donar dret al soci a demanar responsabilitat a la gestió Laporta però no és de justícia aleshores que qui va haver d'assumir aquell deute en els comptes ara hagi de respondre per segona vegada per ells.
- La Junta entrant per boca del seu director General, Sr. Rossich, indicava que faran una gestió d'austeritat i van mencionar coses tant absurdes com que utilitzaran linies Low-Cost o hotels de menys categoria, la veritat és que costa d'imaginar al primer equip del Barça perdent les maletes amb RyanAir o els jugadors havent de portar el sabó de casa perque l'hotel de torn no dona "amenities". La veritat és que si aquestes són les idees per millorar l'economia del club que porta la Junta estem ben arreglats, doncs això no és una PIME amb un expedient de regulació a qui li calen mesures d'aquest estil. A priori la Junta sembla tenir gent competent que ho han demostrat en els seus negocis però potser el seu perfil queda una mica lluny quan es tracta de dirigir un club de futbol, en concret el millor del món.
No sé si es demostrarà que Laporta ha fet una mala gestió econòmica del club, però ahir va servir per deixar patent el que ja s'intuïa durant aquests primers 100 dies de mandat i és que en Rosell no farà cap gestió del club prenent la responsabilitat que cal. I això és el pitjor que li pot passar a un vaixell, que vagi a la deriva perque el capità no té el títol.
L'acció de responsabilitat contra la Junta sortint de Joan Laporta es va aprovar ahir pels socis per un estret marge de 29 vots de diferència entre els 468 a favor i 439 en contra amb 113 abstencions. Tal i com va dir la Junta en la seva exposició , potser aquesta era una de les votacions més transcendents de la història del nostre club, per tant crec que potser caldria repensar-se si davant aquesta fita tant crucial és lògic que s'aprovi anar endavant amb un marge tant estret. Personalment crec que quan es tracta de temes de tant calat és recomanable en qualsevol escenari democràtic que l'aprovació vingui per una majoria àmplia , si no la unanimitat.
Entrant en l'actuació de la directiva dir que l'exposició del tema va ser clar i meridià per part d'Eduard Coll, ara bé, diuen que una veritat a mitges és la pitjor de les mentides i ahir vam veure com la Junta va dirigir la opinió del culé de manera tendenciosa cap al vot positiu, deixant anar (fora de torn) el Sr. Faus que fer una despesa en un jet privat no és punible legalment però si èticament. Doncs si estem en un àmbit ètic llavors no ho derivem cap a aspectes de responsabilitats legals, no ?
Després de la seva exposició sobre els seus números presentats per la seva Auditoria, la Junta va recalcar que només volien "informar" perque el soci tingués suficient dades per decidir el seu vot. Això és cert, van informar clarament, però el que s'obvia és que durant 3 mesos la Junta ja s'ha encarregat de filtrar informació i el soci ha estat més que "informat" (o desinformat) a través de la premsa de manera que els compromissaris han anat a l'Assamblea amb una idea preconcebuda sobre el seu vot. El que calia explicar, i la Junta ho va obviar, són les conseqüències que pot tenir pel Barça judicialitzar el club, en un procés que pot portar anys i que és obvi que crearà encara més tensió, res recomanable per conduir un club.
El cas del president Rosell és digne d'estudi. Segueix en el seu paper de aparentar quedar bé amb tothom. Per una banda lidera des de que era candidat a la presidència la idea de fer una Due Dilligence i depurar responsabilitats sobre la Junta Laporta i quan arriba el dia on es demana al soci finalment votar dona mig pas enrera i vota en blanc. Incomprensible.
El soci el que espera del seu president que davant la decissió més trascendetal de la història del club l'assessori, que el guii i que es mulli. Rosell en canvi va sorprendre a tothom fent una exposició en principi no prevista sobre els motius que tenia ell per votar SI i els motius que tenia per votar NO. Aquest és un exercici que potser havien de fer els compromissaris abans de votar però no pas la persona que ha estat eligida per liderar el club durant 6 anys. El que ningú pot negar és que Rosell és molt hàbil, doncs si el tema de l'acció de responsabilitat surt bé pel club es posarà la medalla conforme va ser qui va usar aquest dret de la Junta per dur-ho a judici, però si la cosa s'encalla i comença a esquitxar llavors sempre podrà dir que ell va votar en blanc i que van ser els socis qui ho van voler. Si més no tot plegat sembla no estar a l'alçada del que s'espera del president del milor club del món.
Entrant en els números que són origen d'aquesta acció de responsabilitat contra la Junta sortint dir que s'ha presentat una visió parcial per fer veure que la gestió de Laporta ha estat un desastre econòmic, però tothom hauria d'haver valorat abans de votar i ara que ja no hi som a temps com a mínim que es reflexioni en els següents aspectes :
- La Junta entrant li interessa que bé els números deixats per Laporta siguin els pitjors possibles o bé que hi hagi una judicialització dels mateixos. En ambdós casos aconseguiran el seu objectiu que és no haver d'avalar per estar al capdavant del club. Els entenc perfectament perque a ningú li agrada haver d'hipotecar la seva llar o el negoci per avalar 2 milions d'euros però això és el que costa ser directiu del Barça.
- La Junta entrant ha filtrat a la premsa perque la informació calés i arribés madura a l'Assamblea una sèrie de despeses extraordinàries de Laporta i alguns directius sobretot en els darrers dos anys de mandat. Podem discutir si èticament és reprobable però ahir no es votava cap acció de responsabilitat "moral" sino "econòmica" i "legal". Per tant fent com aquells grans filòsofs han utilitzat la demagogia en la seva vessant més literal per condicionar el vot del soci.
- La Junta entrant va ometre l'anàlisi de tot el mandat de Laporta. Si el que s'està avaluant és com ha quedat la caixa del club després de 7 anys de gestió, caldria haver recordat que en el 2003 la junta entrant (en la que a més hi havia el Sr. Rosell) va ser obligada a assumir tot el deute generat per la gestió nefasta de Gaspart, pel sol fet d'haver pres possessió del càrrec 7 dies abans de tancar l'exercici anterior (2002-03). Aquests mil.lions d'euros de dèficit (al voltant de 100 m. €) van haver de ser eixugats durant els anys posteriors poc a poc tal i com va exposar en el seu moment l' ex-vicepresident Soriano (la famosa "motxilla"). Per tant, la llei pot donar dret al soci a demanar responsabilitat a la gestió Laporta però no és de justícia aleshores que qui va haver d'assumir aquell deute en els comptes ara hagi de respondre per segona vegada per ells.
- La Junta entrant per boca del seu director General, Sr. Rossich, indicava que faran una gestió d'austeritat i van mencionar coses tant absurdes com que utilitzaran linies Low-Cost o hotels de menys categoria, la veritat és que costa d'imaginar al primer equip del Barça perdent les maletes amb RyanAir o els jugadors havent de portar el sabó de casa perque l'hotel de torn no dona "amenities". La veritat és que si aquestes són les idees per millorar l'economia del club que porta la Junta estem ben arreglats, doncs això no és una PIME amb un expedient de regulació a qui li calen mesures d'aquest estil. A priori la Junta sembla tenir gent competent que ho han demostrat en els seus negocis però potser el seu perfil queda una mica lluny quan es tracta de dirigir un club de futbol, en concret el millor del món.
No sé si es demostrarà que Laporta ha fet una mala gestió econòmica del club, però ahir va servir per deixar patent el que ja s'intuïa durant aquests primers 100 dies de mandat i és que en Rosell no farà cap gestió del club prenent la responsabilitat que cal. I això és el pitjor que li pot passar a un vaixell, que vagi a la deriva perque el capità no té el títol.
Tot això s'aguanta de moment perque la pilota va entrant, simplement espero que no reneguin de tot allò anterior a ells i que vagin prendre nota en el seu moment que "La pilota no entra per atzar".
