Com a mínim les normes marcades a seguir de forma general es basen sobretot en apuntalar aquells punts més febles del cicle Rijkaard i que al final van ser les que van condemnar a la misèria el que podria haver estat el millor equip de la història del nostre club.
En paraules del propi Pep aquest equip assumeix el compromís de no fallar mai a l'aficionat culé, i això no vol dir que sempre guanyem sinó que malgrat es pugui perdre la sensació amb la que un espectador hauria de marxar del camp és que els nostres jugadors ho han donat tot al camp.
Tots sabem que si finalment no arriben les victòries aquest discurs de l'esforç, el compromís i el treball no aguantarà molt de temps, però si més no és sembla un bon punt d'inici sentar aquestes bases i imprescindible fer-les explícites de bon principi per reconduir la situació viscuda anys anteriors.
Davant aquest projecte il.lusionant que arrancava aquest dissabte al Nou Camp amb la dispusta del Trofeig Joan Gamper, el Fòrum GOLB no podia fallar a la cita anual.
Aquesta trobada del Fòrum s'ha convertit en els darrers anys en un clàssic i aquest cop l'alineació que vam presentar va ser Òscar, Nis, Tino , Xavi i jo mateix.
Localitats de luxe a 2ª graderia, que alguns van inclús preguntar si les haviem aconseguit gràcies a algun contacte amb la directiva.
Podia havia estat així perque podriem dir que vam estar quasi com en un palco, si no tenim en compte que ningú ens va portar canapés i vam haver de buscar-nos la vida portant l'entrepà de casa uns o comprant-lo al camp els altres.
Però no descarto que en futures edicions el Fòrum disposi de palco privat i aleshores si que ens posarem com a bacons. Que n'aprenguin !!!
Del partit contra Boca Juniors podriem resumir-lo en avorrit. Crec que degut a que tres dies abans haviem jugat ja competició en Pep va decidir començar amb una alineació plena de teòrics suplents com Sylvinho, Gudjohnsen o Piqué i xavals que segurament estaran més amb el Barça B durant la temporada que no pas al primer equip, cas de Sergi Busquets o Córcoles.
A la segona part va continuar la mescla de titulars i suplents, i el Pep va decidir provar la defensa de 3 que va marcar una època amb el Dream Team. Però és clar , Puyol-Piqué-Abidal no són els Ferrer-Koeman-Sergi ni estem a l'any 92 , per tant el resultat de l'invent no es va fer esperar i la davantera de Boca Juniors es va plantar sola davant Pinto marcant el 0-1.
Aleshores i amb l'entrada de Xavi, Iniesta i Eto'o el Barça va començar a crear alguna ocasió d'atac clara. Menció especial per a Víctor Vázquez, fins ara potser més tapat que la resta dels seus companys del B, però per a mi tècnicament el millor del planter sens dubte.
L'avorriment no obstant es va apoderar de tot el Nou Camp i sort que era un Trofeig Gamper i el perfil de l'espectador era d'aquell que va al camp a gaudir d'un espectacle i passar-s'ho bé, perque si hagués estat un partit oficial i al camp hi hagués hagut el típic soci amargat ja haguéssim tingut xiulets i mocadors.
La decepció començava a fer-se patent, el bon joc brillava per la seva absència i la millor jugada del partit havia estat sens dubte la cervesa de la mitja part com ho demostra la foto de sota.
El marcador ja havia arribat al minut 45 i pensavem que marxariem amb una derrota i un mal sabor de boca va venir un toc de fortuna amb un gol de Puyol de cap, crec que és el seu segon gol així desde que juga al primer equip.
Eren les 12.30h de la matinada i la veritat és que vist lo vist haver de soportar una pròrroga semblava una tortura.
Però miraculosament i materialitzant en fets les paraules de Pep de la presentació, l'equip va aprofitar que a l'àrbitre se li va aturar el rellotge i no va desistir en tres jugades consecutives que finalment van culminar amb una centrada mil.limètrica de M.V.P. que Eto'o entrant com un mísil pel mig de l'àrea va rematar de cap , mostrant-nos aquell Eto'o matador que tots voldriem veure sempre i no pas aquell altre que acostuma a sortir de l'àrea o deixar-se caure a banda per intentar anar-se'n de dos o tres defenses aconseguint demostrar les seves limitacions tècniques.
Amb el 2-1 el Nou Camp va esclatar de joia, Eto'o va llençar la samarreta amunt, Guardiola es va abraçar als seus companys de l'staff, suposo que Laporta va respirar, algun periodista segur que va haver de premer el DELETE al seu portàtil i tornar a començar a redactar la crònica que de bon segur no hagués estat gens positiva, i els aficionats que vam ser-hi vam marxar amb un somriure cap a casa, conscients que haviem tingut sort però al futbol la sort també compta i si ronda pel camp millor que caigui de la nostra banda.
La meva conclusió és que aquesta victòria donarà força i confiança a un equip que la necessita per començar a rodar.
Ànims !!!
1 comentari:
Efectivament aquest és l’esperit festiu del Gamper, on socis, afeccionats i turistes es troben per gaudir de l’espectacle. Tots volem que guanyi el Barça però és cert que el resultat queda en un segon pla. Fins i tot nosaltres, els memebres d’aquest Fòrum, obertament crítics, ens prenem el partit entre conyes i rialles. No obstant, la nostra “responsabilitat” fa que malgrat tot analitzem cada un dels jugadors que surten al camp i els moviments tàctics i de banqueta que fa el míster.
Aquest ha estat un Gamper de la il.lusió, on la gent ha deixat enrera (o aparcat) el record de les últimes temporades. On la figura torna a ser l’entrenador, on no hi ha cap crack a excepció de Messi, on els jugadors semblen més humils i disposats a treballar.
Aquest any sí? El primés pas l’hem fet els afeccionats, només demano que no ens tornin a prendre el pél.
Publica un comentari a l'entrada