Celtic 2 - Barça 3 :"Recuperem l'orgull i el respecte"

Malgrat no vaig veure el partit , la informació que m'ha arribat per la radio, la televisió, la premsa i els culés en general és que ahir vam fer el que potser ha estat el millor partit d'aquesta temporada.
Dit així tampoc no sembla gaire difícil que passés això doncs el nivell exhibit fins ara ha estat més aviat pobre a excepció de certs moments d'il.luminació col.lectiva o de tocs de qualitat individuals.
Però el partit d'ahir ha tingut un significat especial, per a mi ha estat un punt d'inflexió en la crisi que portem arrossegant desde finals de la temporada passada.
Quan tothom donava per acabat a Ronaldinho, quan la majoria creia que mai veuriem a l'Henry de l'Arsenal, quan alguns s'encomanaven a Eto'o com a únic salvador per treure'ns de la sequera golejadora, quan d'altres parlaven de Xavi com el gran salvador, doncs tot plegat va donar un gir de 180 graus. Diuen que Ronaldinho se'l va veure més implicat que mai, Henry va destacar i va marcar un golàs marca de la casa en el moment just per enfonsar anímicament als escocesos, Eto'o que de bon segur necessitarem d'ara endavant ahir no va fer falta per fer gols i Xavi va quedar-se a la banqueta on hauria d'estar sempre que juguem un partit físic en camp contrari i que s'ha d'anar a pel partit obertament sense marejar la perdiu al migcamp.
El resultat final és molt enganyós perque els dos gols del Celtic van ser errors puntuals en defensa, precisament la línea que tenim més ben guarnida, però això en el futbol passa.
La resposta de l'equip als dos gols va ser seguir en la mateixa línia i al final el treball va donar el seu fruit. Amb aquest resultat, però sobretot amb aquesta actitut s'ha recuperat l'orgull del barcelonista i el respecte de tot Europa, dues coses que mai hauria d'haver perdut aquest equip.