29/10/07

Barça 2 - Almería 0 - "El resultat enganya"

Si un no ha vist el partit pot pensar que aquest ha estat un pur tràmit, on un Barça efectiu ha solucionat la papereta amb un gol a cada part i dosificant els cracks. Res més lluny de la realitat, s'ha guanyat gràcies a que el rival era l'Almería i no té a dalt la qualitat d'altres equips, però el Barça no ha guanyat amb solvència i d'espectacle res.
Aquest Barça té dues cares, una és el Barça de Ronaldinho (o el que queda d'ell) que es mostra apàtic, lent, sense idees, previsible i que prefereix remenar la pilota al mig camp en comptes d'anar de cara a barraca.
L'altra cara la presenta el Barça de Messi (l'autèntic i únic crack actual), que es mostra ràpid, ambiciós, amb improvització constant i ritme. Messi ha necessitat només 15 minuts per deleitar a l'espectador amb més jugades i futbol que el que s'havia vist en els 75 minuts anteriors.
Tots dos condicionen a la resta quan són al camp, i està clar per quin estil hauria d'apostar Rijkaard, no ?
El club s'hauria de plantejar seriosament si Ronnie és un jugador recuperable o no per aquesta temporada.
No entenc perque sempre hem de jugar amb 3 davanters fixes. Si Ronnie no està bé, una opció és jugar un 4-4-2 guanyant solidesa al mig del camp i deixant més espai lliure a dalt per a gent com Henry que es mou millor quant més espai té.
Però és clar , demanar una variant de l'estratègia d'equip potser seria massa demanar. Oi, Rijkaard ?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El més important és que Henry va marcar

Anònim ha dit...

No entenc com l'equip amb el potencial que té juga de la manera que juga, millor dit, no jugen a res. Les lesions poden condicionar el teu estil de joc, però per això el Barça ha confeccionat una plantilla que ofereix moltes possibilitats i que ens permet canviar l'estil en funció dels jugadors disponibles.
Em preocupa aquesta poca ànima, aquesta sensació de pena amb la que juguen.
Correm el risc de fer dolents als nous jugadors que han vingut, entre altres coses perquè cauran en l'apatia en la que s'hi han instal.lat els jugadors que ja hi eren.
Cal que algú hi posi alegria, que enganxi als jugadors i a tots nosaltres. Així no podem continuar, desde l'entrenador a l'últim jugador, si no hi posen més ganes que s'en vagin.
Encara som a temps de canviar això, cop de puny a la taula i a espavilar tots.

xavi cirera ha dit...

Hola companys. A mi el que mes em preocupa es veure com el Madrid guanya tots els partits en els ultims 10 minuts. Aixo ja sembla l any passat. A veure si espavilem.

Quim ha dit...

Aixo es una prova... no li feu cas