16/3/12

Tertúlia de Xavier Sala-i-Martin

Ahir vespre una petita representació del Fòrum GOLB va assistir a l'acte del professor Xavier Sala-i-Martin al Centre Cívic de Bellaterra.


No es tractava d'una conferència com habitualment succeeix en aquests casos si no que s'anunciava com a tertúlia, tot i així per mera practicitat es va plantejar en un format on l'auditori podia llençar les seves preguntes al convidat i aquest contestava aprofitant-les per explaiar-se extensament.


Des del seu punt de vista lliberal de l'economia amanit amb fins tocs d'ironia va donar un bon repàs a la situació político-econòmica del nostre pais, fent obvi els grans problemes que tenim i donant nocions sobre quines sortides tenim a aquesta situació.


La seva conclusió és que la independència pot ser possible, econòmicament és viable i políticament hauria de com a mínim poder ser escollida pel poble. Si estem en una societat democràtica on votem per a tot, des de qui és l'encarregat de classe a l'escola fins qui ha de ser el nostre representant polític, per què no podem votar també on posem les fronteres ?


Tot i que sembli mentida no va sortir cap pregunta sobre el Barça, ni actual ni passat, donant mostres que el poble està força preocupat per temes més importants. Ara bé, de bon segur que si algú hagués llençat la primera pregunta encara hi seriem ara.


En definitiva, vam poder passar una bona estona i vam marxar amb la sensació que el temps havia estat ben invertit. Ahir vam anar a dormir sabent alguna cosa més, que és del que es tracta.





Gràcies, professor !!!!

12/2/12

Orgull del que hem fet, confiança en el que som.

...
Només crec en nosaltres
el que hem fet, el que hem escrit
que el temps passa de pressa
però les paraules no tenen fí.
Hem estat a dalt de tot
i hem tornat a baixar
des del primer dia
hem rigut i hem plorat
n’hem passat de totes
i això encara no ha acabat.
Tot el que hem fet
mai caurà en l’oblit
per més que ho intentin
ningú ens mourà d’aquí...


19/12/11

Campions del Món de Clubs 2011

Som Campions del Món !!!!

De tot el que s’ha parlat des d’ahir el resum que faig és que aquest equip ja fa temps que no juga contra els seus rivals, a quasi cada partit s’enfronta únicament a la història, busca la superació dels rècords (els del club i els propis) i per la mateixa dinàmica i il.lusió que tenen els fa lluitar d’una manera natural contra la tendència inherent del nostre club de pensar que quan les coses van bé segur que es torçaran.

Definitivament Guardiola i la seva obra en el camp estan canviat la història del futbol, possiblement passarà a ser una de les influències més importants que haurà tingut aquest esport en més d’un segle amb molt més d’impacte que el Brasil de Pelé, l’Holanda de Cruyff, l’Alemanya de Beckenbauer, el Liverpool de Keegan, el Dream Team o el Milan de Sacchi…

Ara mateix no podem apreciar tota la seva magnitut igual que els contemporanis no apreciaven d’igual manera les obres dels Da Vinci , Van Gogh o Picasso, per posar uns exemples. Tothom intenta entendre les claus d’aquest Barça mesurant-ho amb els paràmetres estandar existents fins ara, és a dir, intenten analitzar l’estratègia emprada per Guardiola, parlen d’un arriscat 3-4-3 al Bernabeu, d’un caut 4-5-1inicial que es converteix quan cal en 3-5-2 a Milà o una disposició batejada per l’entrenador del Santos ahir del 3-7-0 !!!

No s’adonen que el nostre equip no té una estratègia clàssica, és una disposició flexible, adaptable, canviant, mutant, camaleònica, senzillament genial… En aquest equip tot és atípic als canons existents fins ara, l’estratègia és evident que no respon a res vist abans, però la materia prima, els jugadors, també són especials. En l’època que el futbol tendia a buscar l’atleta perfecte (llegeixis tipus Ronaldo) resulta que el Barça planta 6 o 7 paios que no superen el 1,70 però que amb intel.ligència, tècnica, associació, col.laboració, desmarcació i art a les botes deixen en evidència a qui intenta aturar-los mitjançant la força , els bloquejos, la marca a l’home.

D’aquesta manera s’explica com grans equips acostumats a dominar els seus partits han hagut d’agenollar-se davant nostre i si haguéssin pogut segur que hagueren demanat a l’àrbitre que xiulés la fi del partit molt abans per no seguir sent humiliats futbolísticament, ridiculitzats però d’una manera honesta, neta , transparent quasi bé amb innocència d’un infant. Els millors equips d’Europa com ManU, Madrid, Milan , o el Santos com a millor equip de Sudamèrica, saben el que és veure’t desactivitat enmig d’un partit i malgrat en calent segur que et passa pel cap el deixar anar una puntada de peu , de bon segur que un jugador d’aquest nivell en la reflexió posterior i veient la repetició del video del partit segur que més d’un en la intimitat de la seva llar acaba aplaudint el joc del Barça.

Només aleshores s'adonaran l'evolució del futbol en els darrers 20 anys, allò que va començar amb el “Uno-Uno” i que ara en Pep ho va batejar com “I have the ball, I pass the ball”.

27/9/11

Del "Que n'aprenguin" al "Toma, toma..."

El periodista @alexsantosbcn ens deixa aquest article excepcional a partir de les declaracions de Guardiola sobre la junta de Laporta i l'actuació de la directiva actual en l'acció de responsabilitat http://t.co/PwZUxad2