10/10/08

Campanya Fòrum - Pilota d'Or a Messi

Hola, Fòrum :


Si fa uns dies posàvem un link al blog per poder votar donant suport a que la xarxa de metro de Barcelona tingui una estació amb el nom de Camp Nou, avui ens adherim a la campanya que dóna suport a Messi per intentar aconseguir la Pilota d'Or.







Tots els que volgueu votar per ell podeu entrar al blog del Fòrum, forumgolb.blogstpot.com i trobareu un link a la web del diari Sport.


Messi tindrà un dur rival, perque el nou crack de l'Ajax està rebent infinitat de votacions arreu del món, tal i com apuntava el diari Marca ahir mateix (veure foto adjunta).

Obviament si algú enten que qui es mereix la pilota d'Or és M.V.P. doncs que esperi Nadal per enviar una carta a Santa Claus.



Salutacions...





















6/10/08

Barça 6 - At. Madrid 1 :"¿ Bota de oro ? ¿ Por qué no ?"

No és gens normal un resultat com el de Dissabte, però molt menys ho és que es doni contra un At. Madrid de qui aquest any tothom parlava meravelles.
Si és cert que contra els matalassers sempre hi ha hagut joc obert i força gols , recordem la Gran Remuntada (5-4) amb Robson a la banqueta i el macanudo Pizzi consagrant-se, o el 4-3 de l’Atleti al Barça del Dream Team amb Romario fent maravelles de les seves, per posar només dos exemples.

Un podia esperar un partit de bon joc , però el que ningú podia imaginar era una golejada tant contundent i a sobre de la manera que es va produïr, on abans del minut 10 ja anàvem guanyant 3-0.
Crec que tot plegat va ser la resultant de tres factors clau,

- Les baixes de l’At. Madrid. No se li ha donat importància però tenir 6 titulars lesionats ha de minvar a qualsevol equip. En qualsevol cas això també demostra ho complicat que és avui en dia mantenir-se a dalt de la taula a la Lliga i compaginar-ho amb una bona actuació a Champions, afegit a les continues competicions internacionals de les sel.lecions. Barça i Madrid que es troben en aquesta situació fa anys són els que més ho pateixen, i la solució està clar que passa per buscar un calendari únic i tenir una plantilla amplia amb la que poder aplicar una política de rotacions.

- El segon motiu crec que va ser la predisposició de l’At. Madrid a venir a jugar a futbol. Fins ara el Barça ha jugat contra equips que es tancaven al darrera i no tenien cap vocació ofensiva. Podriem repassar els darrers partits amb Numància, Racing, Sporting Lisboa, Shaktar, i en tots detectarem la mateixa tàctica. Tots tancats al darrera i a esperar. L’At. Madrid , conscient i amb confiança del bon joc que estan fent aquest any va venir a jugar sense complexes al Nou Camp i es va veure desbordat. Aguirre ha reconegut el seu error, perque segur que si hagués posat 5 defenses i un migcamp més endarrerit no hagués donat aquestes facilitats.

- Per últim i com a factor més important, l’efectivitat de cara a porteria. En els alguns partits haviem creat fins a 15 ocasions i la renda havia estat d’un sol gol, mentres el rival ens arribava un cop i ens feia un gol.
Dissabte va passar que hi va haver un 50% d’acert en els remats a porteria, i això que Iniesta va fer dos pals i tot. Amb aquestes estadístiques estava clar que si el Barça creava ocasions arrivarien gols.

Sobre les valoracions personals, no cal dir que Messi va estar estel.lar. Crec que es va prendre el seu duel personal amb Kun Agüero com una demostració a tot Argentina (i a Maradona en particular) de qui és qui. I ho va aconseguir sobradament.

De la defensa dir que crec que vam poder tornar a veure el Márquez que vam fitxar fa quatre anys, contundent al darrera i perillós en atac a pilota aturada, el seu merescut gol va ser clau per obrir la golejada i ens obre una via ofensiva que cal explotar quan els gols no arriben en jugada. Crec que feia anys que el Barça no aprofitava corners i faltes com ho està fent l’equip de Guardiola en aquest principi de temporada.
Abidal va demostrar una certa millora, espero que fruit del final del ramadan. I Piqué i Puyol no van tenir massa feina , tot i que personalment cap dels dos em dona tranquil.litat, per motius diversos.
En el mig del camp , Busquets espectacular, ja ha demostrat que pot jugar contra qui sigui a Lliga i Champions, només li queda batejar-se en un derbi contra el Madrid i ja tenim jugador per anys. Ho fa fàcil , no refusa el contacte i mossega quan cal, em recorda a un jugador que crec hauriem d’haver tingut ja fa anys, Xabi Alonso.
Gudjohnsen va estar molt bé, no podem esperar grans meravelles tècniques d’ell com tampoc les esperavem de Bakero, però la seva entrega i feina al mig camp és bàsica per compensar el joc de gent més creativa com Xavi o Iniesta. Queda clar que s’ha passat dos anys a l’ombra en bona part perque un islandès a la cort brasilenya no encaixava i imagino que Deco i Ronaldinho contribuien a que no ho fes bé en les contades ocasions que jugava.
De la davantera, resta dir que Eto’o va tornar a fer d’Eto’o i aquesta és l’efectivitat que ha de donar-nos. La mala cara que va posar en el canvi demostra allò que tothom pensa, que quan les coses van malament explota, però sembla que a Guardiola no li tremola la mà i canvia a qui creu que li toca.
I de Iniesta em sembla que és just dir que s’està convertint en un crack total, crec que està substituint a Ronaldinho sobradament en quan al joc que ens pot donar, i si en comptes de La Manxa fós de Sao Paulo tothom estaria parlant d’una estrella d’àmbit mundial.

M’he deixat pel final la valoració de M.V.P., també és just dir que el seu rendiment aquest any és molt bò. Destaco la seva aportació bàsicament en l’aspecte d’assistències i presència en atac. No em dol reconeixer-li aquests mèrits perque el que vull per damunt de tot és que els jugadors que esculli Guardiola ho facin ho millor possible. No és cap novetat , almenys per a mi, veure un M.V.P. demostrant una tècnica acurada, això no contradiu el que sempre he defensat, que Xavi pot jugar sempre hi quan tingui gent que li faci la feina per darrera. Quan amb Van Gaal jugava de cervell era ridícul perque és incapaç d’aguantar el migcamp ell sol, i quan Rijkaard l’ha posat per la dreta amb només 3 migcampistes, no ha fet altra cosa que deixar venuts sempre als laterals que li han posat com Belleti o Zambrotta.
Luis Aragonés li va muntar un equip per ell , amb 5 migcampistes on ell era l’únic sense responsabilitats defensives, i ara Guardiola ha adaptat l’esquema per donar-li més protagonisme. Segons diuen alguns té més “llibertat en atac”, que llegit en altres termes per a mi vol dir “menys responsabilitats en defensa”. O sigui, pensament del Mestre, si no defenses bé et trec la responsabilitat de defensar i llestos, en comptes de ficar-te en calçador en una posició on cal bregar i posar-hi el peu cada jugada.

Tot això em sembla fantàstic, però continuo sense acceptar I em repulsa veure el tracte de favor que té aquest jugador per part de bona part de la premsa. Sense anar més lluny, en El Mundo Deportivo d’ahir es feien les valoracions de l’equip i lògicament es desfeien en elogis cap a Messi posant-lo com “El Mejor” , després a Iniesta com “Genial” i a l’arribar a Xavi el valoraven com “Impresionante”.
Fins aquí tot normal, però l’afegit en la valoració de Xavi era , “¿ Bota de oro ? ¿ Por qué no ?”.

Després del que es va veure al Nou Camp , si hi ha algun jugador que pugui optar a la Bota d’Or hauria de ser Messi, i si ens acompanya un títol europeu segur que serà per a ell.

Però està clar que qui va fent apunts d’aquest estil sobre M.V.P. no és objectiu i demostra constantment l’existència de no sé quin interès ocult que fa que s’aprofiti qualsevol actuació brillant per encumbrar a aquest jugador inclús per damunt d’altres companys que per qualitat, nivell i repercusió mundial s’ho mereixen molt més.

22/9/08

Hace 25 Años : "Estas botas son la cara y la cruz del fútbol"

Aquel día de la Mercé, fiesta mayor en Barcelona, lo emprendió Maradona en un hospital y lo apuró en otro. De buena mañana, visitó a un niño atropellado por un coche. "Cuando me vio, se le iluminó la cara. Le di un beso y me apuré a irme, porque esa misma noche tenía que jugar el partido", relata El Pelusa en su biografía, Yo, el Diego de la Gente (Planeta). Cuando Maradona se disponía a franquear la puerta, el niño reunió las pocas energías que tenía para gritarle: "Diego, ¡cuídate, por favor, que ahora van a por ti!". Y por la noche...

"¡Schuster! ¡Schuster! ¡Schuster!", gritaban las 120.000 almas congregadas aquel sábado de castells y sardanes en el Camp Nou para ver el primer gran duelo del año, el campeón de Liga, el Athletic de Bilbao, ante el campeón de Copa, el Barcelona. El alemán acababa de cometer una dura entrada, no sancionada, sobre Andoni Goikoetxea, el defensa con que se había topado dos años antes en San Mamés, con funestas consecuencias: rotura del ligamento interno y del ligamento cruzado de la rodilla derecha, nueve meses de baja. "¡Schuster!", oía Maradona, que lo narra así: "El vasco estaba que volaba. 'Yo le voy a matar', decía. Entonces le dije: 'Tranquilo, Goiko, serenate, que van perdiendo 3 a 0 y por ahí te ganás una amarilla al pedo".



Antes de que el juego se detuviera, Maradona cayó al medio campo en busca del balón, de espaldas al marco del Athletic y con Goikoetxea, furioso, cosido a sus talones. El silencio se hizo en el coliseo. "Sentí el golpe, oí el ruido, como de una madera que se rompía", describe Maradona. El futbolista yacía sobre el césped, las manos sujetando su lastimado tobillo izquierdo, aplastado contra el césped por la adidas del vasco. El árbitro, el murciano Jiménez Madrid, 46 años, jefe de inversiones de la Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, sólo se echó la mano al bolsillo cuando los futbolistas del Barcelona le rodearon para reprobar la acción. Sacó una tarjeta amarilla. Migueli trató de incorporar al Pibe. "No, Miguel, no. Me rompió todo".

Ocurrió el 24 de septiembre de 1983, hace ahora 25 años. "Fue una entrada alocada, no venía a cuento", confesaba Goikoetxea el pasado viernes. "Podía haberla evitado, pero venía precedida por una entrada de Schuster no pitada, y yo estaba más caliente de lo normal. Asumí un riesgo excesivo, pero no hubo maldad".

Víctor Muñoz, hoy entrenador del Getafe y entonces compañero de Maradona, seguía la jugada de cerca. "Goikoetxea quiso imponer su autoridad, marcar su territorio, por eso le entró en el medio campo. No creo que hubiera mala intención, pero se excedió en el cálculo", opina. "Fue una elección desgraciada de Goiko, un tío muy fuerte, una bestia, una máquina", evoca Julio Alberto, lateral izquierdo culé, autor del primero de los cuatro goles que el Barça le coló al campeón. "Aquella entrada no tenía sentido", concluye. Txato Núñez ocupó aquella noche el lateral izquierdo del Athletic. "El partido estaba siendo muy bravo, y el árbitro estaba consintiendo el juego duro. Al principio yo pensé que Maradona no tenía nada. 'Éste nos la está liando', me dije. Luego vimos que se había lesionado. Mala suerte. Fue un lance del fútbol por el que todos hemos pasado. Aquello se magnificó porque Maradona ya era una súper estrella".

"La manifestación del Athletic era entonces muy agresiva", apunta Víctor. "Aquellos Barcelona-Athletic no tenían nada que ver con los de hoy. Eran partidos de máxima rivalidad, a la altura de los Madrid-Barcelona. Nosotros éramos campeones de Liga, y por tanto, el rival a batir", matiza Núñez. "Y hay otra cosa", abunda Julio Alberto: "Entonces se jugaba con más corazón, había más permisividad arbitral. A mí me rompieron el tobillo en una entrada por detrás y no fue ni amarilla". "Sí. Posiblemente, mi entrada sería hoy de roja directa", reconoce Goiko.

"Para comprender lo que ocurrió aquella noche, y lo que siguió, es preciso situar las cosas en su contexto", sugiere Andoni Zubizarreta, inquilino entonces de la portería bilbaína. "La cosa venía de atrás, estalló en aquel momento y se nos escapó de las manos. Dos años antes, Schuster se lesionó tras una entrada de Goiko y estuvo un año parado. A eso se le sumó la rivalidad con el Barcelona, la hegemonía del fútbol vasco [Real Sociedad y Athletic se habían repartido las tres Ligas anteriores] y lo que el fútbol tenía de reivindicativo en aquellos años, los primeros de la democracia, en que las tensiones políticas eran muy fuertes y todo acababa por mezclarse", razona el ex guardameta.

Maradona sufrió fractura del maléolo perineal y desgarro de los ligamentos lateral interno y sindesmosis del tobillo izquierdo. Cuatro meses de baja. "Se ha vuelto a repetir la misma historia", bramó Núñez. "Lo mínimo que le puede pasar a Goikoetxea es que le sancionen hasta que Diego pueda volver a jugar".

Maradona tenía 22 años. En su pierna zurda invirtió el Barcelona 1.300 millones de pesetas (7,8 millones de euros), cantidad nunca antes vista. En Inglaterra, la prensa bautiza a Goiko como Butcher of Bilbao (carnicero de Bilbao) y le tilda de "ejemplo del terrorismo vasco en el fútbol".

El lunes, Goikoetxea rompe a llorar durante su declaración ante los miembros del Comité de Competición, que, sometidos a una presión tremenda, le imponen un castigo de 18 partidos.

La sanción se comunica el miércoles 28 de septiembre. Esa noche, el Athletic remonta en San Mamés la eliminatoria europea que le enfrenta al Lech Poznan. La Catedral escenifica una ceremonia de desagravio. El partido se convierte en un homenaje a Goiko, que marca un gol y es sacado a hombros por sus compañeros. "Era a todo el pueblo vasco a quien yo sentía gritar", declaró aquella noche.

El central jugó aquel partido con las botas que había estrenado cuatro días antes en el Camp Nou: no se las calzó nunca más. Las guarda en una urna de cristal, en uno de los varios salones del magnífico piso que tiene en Las Arenas, asomado al Cantábrico. "No quiero que esto se malinterprete. No las conservo como el que conserva una pieza de caza. Estas botas simbolizan para mí la cruz y la cara del fútbol, su dualidad: por un lado, el acoso que sufrí tras la lesión de Diego; por el otro, lo emotivo que resultó el homenaje de San Mamés", justifica el ex jugador.

Los leones reeditaron el título de Liga, y una semana después se midieron al Barça en la final de Copa. Maradona y Javier Clemente, técnico del Athletic, calentaron el partido. "Si no la ganase el Barça, preferiría que la Copa la ganase el Madrid, porque soy amante del fútbol", dijo el argentino. El presidente rojiblanco, Pedro Aurtenetxe, lanzó un aviso: "No respondo de lo que pueda pasar si Maradona sigue haciendo declaraciones".

El Athletic derrotó al Barcelona. En cuanto acabó el choque, el césped del Bernabéu se transformó en un campo de batalla. "Todos vinieron a por mí y pasó lo que tenía que pasar", justificó El Pelusa. "Goikoetxea quería terminar el trabajo que había empezado unos meses antes".

Aquella final fue el último partido del Pibe con la elástica blaugrana, y aquella Copa el último trofeo que levantó Goiko en su carrera. Tampoco la gabarra ha vuelto a soltar amarras. Maradona y Goikoetxea jamás volverían a coincidir en un campo.

En agosto de 2007, The Times nombró a Goikoetxea futbolista más violento de la historia. "La lesión de Maradona siempre me acompañará. Lo asumo. Lo que me molesta es que haya gente que crea que le retiré. El que retiró al chaval del Zaragoza fue Figo, pero de eso no se habla. Después de aquello, Maradona fue el mejor jugador del mundo. Que eso quede claro. Y que ni siquiera me expulsaron, ¿eh?", reivindica Goiko aunque piense que, "posiblemente", lo mereció.

18/9/08

Temporada 2008-09 - Actualitzem Blog

Coincidint amb aquest inici de temporada fem un petit "restyling" o maquillatge del nostre blog del Fòrum.
La versió 2.0 del Blog es caracteritza per presentar com a imatge de fons a la capçalera la samarreta d'aquesta temporada, que recordem torna a ser amb dues úniques franjes com a la temporada del Centenari.

També podreu trobar com a novetats,


- Ranking - La Porra del Fòrum

És una taula a la part dreta de la pantalla amb el nom de tots els membres del Fòrum i on es comptabilitzen els encerts en les porres que fem periòdicament , normalment coincidint en Champions o en algun partit de màxim interès a la LLiga. Ens servirà per portar el recompte on-line i al final de temporada tindrem el guanyador moral.

- Zona de compromís social

A la part inferior del Blog hi haurà un espai reservat per posar un link cap a alguna pàgina web que considerem d'interès social, preferiblement relacionat amb el futbol o l'esport però sense que això sigui condició indispensable si entenem que el projecte o la obra social s'ho val. Encetem amb la iniciativa de TV3 per reclamar que l'estació de metro que tindrà la línia 9 prop de l'estadi s'anomeni Camp Nou. Qualsevol membre del Fòrum que tingui una proposta que la passi al Fòrum-Master.

- Equip HATTRICK

No sé si algú de vosaltres ha sentit parlar del joc d'Internet Hattrick. Es tracta d'una plataforma que permet dirigir un club de futbol virtual emulant el que seria la gestió d'un club en la realitat. Recorda aquells jocs de PC dels anys 80-90 com PCFútbol o PCManager però aprofitant tota la potència d'Internet, que permet tenir una xarxa de mil.lions de jugadors a tot el món.
Doncs bé, el Fòrum ja té el seu club a Hattrick fundat amb el nom de Fòrum Golb, hem disputat ja una primera competició en un grup de 8 equips partint de la divisió XI, i a manca d'un sol partit per acabar la lligueta estem segons i per tant en zona d'ascens.
Esperem pujar de categoria, i a partir de la setmana pròxima hi haurà un enllaç directe des del Blog a la pàgina web del nostre equip amb totes les estadístiques, resultats, classificació, esdeveniments del club, etc, etc... i el meu desig seria que en un futur les decisions sobre fitxatges i altres gestions les féssim consensuadament entre tots.

Iniciem doncs aquesta segon any d'existència del Blog del Fòrum amb il.lusions renovades i esperant que al final de temporada poguem posar un gran títol cobrint tot el blog que digui :

CAMPIONS !!!