Carta de comiat d'Oleguer

Podriem discutir si la qualitat tècnica d'Oleguer era la mínima requerida per ser jugador del primer equip del Barça. Segurament no ha estat el millor defensa de la història del club però ni de bon troç tampoc haurà estat el pitjor. En el seu comiat ha demostrat uns valors que cal qualificar de veritable crack, perque per damunt del jugador ha demostrat que hi ha una gran persona. Molta sort Oleguer, perque les bones persones la mereixen i entre elles hi ets tu.

Carta personal d'Oleguer :

“Quan vaig aterrar al Camp Nou vaig veure com un dels meus grans somnis es feia realitat. Des de petit somiava portar la samarreta del Barça; m’imaginava el Camp Nou ple a vessar i jo jugant per aconseguir el títol de Lliga, envoltat de grandíssims jugadors, i contribuint a aconseguir-lo amb un, dos o tres gols. Evidentment, no tot és possible, però el que pocs anys abans no era més que un somni, un 13 de novembre del 2002 es va fer realitat: jugar al Barça i poder celebrar, amb tot el barcelonisme, els èxits de l’equip.
Vaig arribar sense fer soroll, amb voluntat d’aprendre i donar el màxim de mi per poder continuar amb el somni. Sent conscient de les meves mancances i virtuts, però sobretot tenint present que el que em permetia jugar en aquest equip eren les ganes de fer-ho bé i el sentiment que et fa donar-ho tot al camp. Ja se sap, hi ha dies que et surten millor les coses i altres pitjor però la voluntat de millorar i l’esforç han estat companyes de viatge inseparables durant tot aquest temps. Uns anys en què he pogut gaudir d’experiències inoblidables, com ara les celebracions dels títols pels carrers de Barcelona o al Camp Nou o la consecució de la Lliga de Campions a París. Però aquests moments no serien res sense els petits detalls que els acompanyen: les mostres d’alegria, el suport i l’escalfor de la gent, la complicitat amb els companys, les bromes, les abraçades i sobretot saber que cada títol ha estat la culminació d’un any de treball, caminant junts equip i afició.
Gràcies a tots aquells que han compartit amb mi aquestes experiències i sense els quals no haurien estat possible.
He intentat mostrar-me tal com sóc. He procurat actuar amb professionalitat i amb coherència amb les meves idees. No m’ha agradat mai ser al centre de l’atenció mediàtica però no per això renuncio a expressar els meus pensaments. Tots tenim els nostres i és bo poder-los expressar i discutir lliurement i de manera respectuosa per conèixer els altres i posar-nos a la seva pell. Crec que és la millor manera per avançar cap a una societat tolerant.
Sovint, les meves declaracions s’han utilitzat per crear polèmiques, s’ha volgut llegir entre línies coses que no he dit o s’han fet interpretacions fora del context en què van ser dites. Al llarg d’aquests anys, simplement he expressat la meva voluntat de millorar la societat en què vivim, encara plena d’injustícies, desigualtats i problemes per solucionar.
Gràcies a tots aquells que han fet un esforç per entendre’m i respectar-me, hagin compartit la meva opinió o no.
M’acomiado, doncs, amb una carta, sense fer soroll, tal com vaig arribar. Marxo a Amsterdam a viure una nova experiència vital i on espero poder gaudir dels minuts que no he tingut en els darrers temps i ajudar el meu nou equip a aconseguir èxits. Crec que és el moment de fer-ho i una bona oportunitat per conèixer altres cultures, altres idiomes, un club diferent, nous companys… En definitiva, un bon camí per continuar creixent en tots els sentits.
Així doncs, només em queda dir-vos que seré entre els milions de caps anònims per celebrar junts els èxits de l’equip dels meus somnis. Gràcies per tot i fins sempre.

Una abraçada,

Oleguer”

MOLTES GRÀCIES , RONNIE !!!

"Gràcies per la màgia que ens vas donar, mai te la podrem pagar perque la màgia no té preu."

ESPECIAL - VOT DE CENSURA 2008

Bé , per fi ha acabat aquesta jornada maratoniana en la que s'ha convertit aquest vot de censura contra la gestió de la directiva actual.




El Fòrum GOLB havia de ser-hi present a Can Barça en una jornada d'expressió democràtica i referendum, i no hem fallat.





Hi hem sigut i a més a peu de camp formant una tripleta atacant sensacional com mostra la foto adjunta.





Més d'un ens ha confós amb Ronaldinho, però no pas per la samarreta o pel color de la pell sinó per la nostra silueta que no té res a envejar a la que llueix el crack brasiler darrerament.

Malauradament Guardiola no ens ha vist trepitjar la gespa i sembla que d'entrada no comptarà amb cap de nosaltres.

Hem gaudit de la jornada lúdico-festiva organitzada per aquesta directiva tant criticada, que ha demostrat un cop més com entenen ells un club modern, permetent a molta quitxalla i d'altres més grans, inclús avis, poder trepitjar la gespa del Nou Camp i marcar-se un circuit tècnic amb xut final a porteria. Vaja que han fet realitat el somni de tot culé, marcar un gol al Nou Camp.

Això ha estat una realitat avui per a molts socis hagin votat el que hagin votat abans o després a les urnes.

Parlant de votar, no cal dir que la festa era el complement però ho veritablement important era passar per les urnes per donar el suport a la causa que creiem més justa. I el Fòrum ha estat lògicament exercint el dret democràtic.

A banda dels membrs del Fòrum, per televisió s'han pogut veure altres VIPs de tot tipus i àmbits, i dels que no era difícil imaginar-se quin era el seu vot.

Des d'un Jordi Pujol campetxano, passant per un Pep Guardiola intentant que el seu futur inmediat no fós ser l'entrenador més breu de la història del futbol , batent el record que té Camacho al Madrid.

I acabant per un Johan Cruyff acompanyat pel president Laporta per demostrar que els amics cal que hi siguin quan realment les coses van malament.

Per altra banda també s'ha vist als de sempre, els Minguella, els Rexach o l'amic Sandro "El Voltor" Rossell.

I com a cloenda, per la tarda ens ha deleitat amb la seva presència a les urnes i ens ha il.lustrat amb la seva sabiduria i refinament el gran president Nuñez, aquell que porta el cognom del Museu, que ha dedicat unes paraules a la directiva actual analitzant la gestió com de situació gravíssima en tots els sentits. Si ho diu ell, sort que està retirat.

Finalment els resultats han donat un ampli avantatge al SI però insuficient per enderrocar Laporta en l'últim tret democràtic que li quedava a aquest entorn ocult que avui s'ha deixat entreveure per l'estadi i que desde diferents llocs i amb diferents interessos ataca constantment a aquesta directiva desde fa 5 anys.

Els resultats són clars,

El president Laporta ha dit que faran auto-anàlisis per veure com poden retornar la confiança a aquests milers de socis que desaproven la seva gestió, malgrat ser la directiva que ha aconseguit més amb menys temps.

Jo vull remarcar que això no han estat unes eleccions sinó un vot de censura. I això ho fa particular per un motiu. En les eleccions el vot normalment és en positiu, un elector vota a aquell candidat que més el convenç i que pensa que pot ser millor. En canvi en un vot de censura els votants es manifesten en contra de quelcom, en aquest cas d'una gestió o d'un president.

Dit això, és obvi que el vot que movilitza sempre més gent és aquell que és per castigar. La gent emprenyada és la que té ganes de manifestar-se i per tant jo interpreto que un alt percentatge d'aquests socis enfadats amb Laporta o simplement que no el traguen han anat a votar pel SI. Per altra banda els socis que han votat NO són aquells que entenien que havien de defensar una possible derrota de Laporta, i per això ja costa més que algú es movilitzi. Diguem-ne que no hi ha un tema tant visceral o de pell, com passa amb el SI. I només qui té les coses molt clares ha anat a apoiar el NO a mort.

Però que ningú s'equivoqui, 23.870 socis desaproven la gestió de Laporta per motius diversos i 14.871 socis donen un vot de confiança o aproven totalment la gestió, això dona uns percentatges sobre un nombre de votants, però cal no perdre de vista que més de 80.000 socis s'han quedat a casa i estic convençut que qui no ha anat avui a votar no ha estat precisament aquella gent que tenia ganes de veure Laporta fora.

En qualsevol cas i repetint les paraules del president, per coherència i responsabilitat democràtica, continuarà aquesta directiva dirigint el club fins a final del seu mandat al 2010 segons van decidir els socis fa dos anys.

I jo afegeixo, a veure si ara els demòcrates que han impulsat, apoiat, aprofitat , secundat o financiat aquest vot de censura són també demòcrates i accepten el resultat, deixen de conspirar i permeten treballar amb un mínim de tranquilitat a aquesta directiva perque conclogui el seu cicle i esperem que sigui amb els mateixos èxits amb els que van començar.

Doncs dedicat a tots aquests que estan esperant la oportunitat... QUE N'APRENGUIN o QUE ES FOTIN !!!

El barcelonista Márquez ganó un millón de dólares en un concurso de faltas

El defensa mexicano Rafael Márquez se llevó un premio de un millón de dólares al ganar el Concurso de Tiros Libres 2008 que se celebró en el Reliant Stadium de Houston con la participación de grandes estrellas del mundo del fútbol mundial.

El concurso se tuvo que decidir en un desempate entre Márquez y su compatriota el delantero Jared Borgetti, después que ambos empataron dos veces en la serie final.
Márquez se quedó con el premio cuando en el tercer desempate superó al portero italiano Francesco Toldo con su primer tiro de los dos que disponía.
Antes Borgetti había fallado los dos tiros con el portero inglés David James, del Portsmouth de Inglaterra, en el marco, por lo que se quedó con el premio de 500.000 dólares que se entregaba al arquero menos goleado.
La primera gran decepción para los 35.717 espectadores que, oficialmente, presenciaron el concurso fue conocer las ausencias de estrellas como el delantero español Fernando Torres, el italiano Alessandro Del Piero y del portugués Deco.

La segunda llegó durante el concurso presentado como 'Free Kick Masters' cuando las grandes estrellas como el brasileño Ronaldihno y el argentino Lionel Messi no actuaron hasta la ronda final de la competición y ambos fueron eliminados al no conseguir ningún gol en los ocho intentos que tuvieron cada uno.

Dinho, incapaz

Ronaldihno, con un físico fuera de forma y peso excesivo, no fue capaz de colocar ni un sólo balón entre los tres palos porque cuatro dieron en la barrera de jugadores que se les colocaba a cada jugar y los otros cuatro salieron fuera.

Lo mismo sucedió con Messi, que tampoco pudo conseguir ni un solo gol en los ocho tiros directos que hizo a puerta, mientras que su compatriota Martín Palermo no pudo alcanzar la final, donde sí estuvo el chino Shen Si, que fue el mejor en la primera eliminatoria.

Como árbitro para establecer si el balón entraba en la portería estuvo el seleccionador brasileño Dunga, quien se mostró optimista del futuro del equipo nacional de su país cuando pueda contar con todas las figuras.