Campions de la Lliga dels 99

Aquesta ha estat sens dubte la Lliga més llarga de la història.

Curiosament a nivell de dates era una de les temporades curtes donat que és any de Mundial, però la competició se'ns ha fet llarga, molt llarga sobretot a tots els culés per la pressió i la tensió que hem suportat tot l'any.

Ha estat la Lliga de dos concepcions del futbol totalment oposades. La del Barça de la feina ben feta, de ser fidel a un estil propi de futbol basat en el futbol tècnic i el control de la pilota i per altra banda el Madrid amb un estil poc pulit però enormement eficient de cara a porteria sobretot quan el marcador se li posa en contra.

El Barça ha estat el just guanyador a ulls de tot aquell que sigui un amant del bon futbol i de l'espectacle, però al final la diferència ha estat tant minsa que el títol es podia haver decantat cap a qualsevol banda a la més mínima ensopegada.

Finalment s'ha assolit el títol amb 99 punts ho qual és una autèntica bogeria i un record absolut a Europa fins el moment.

En definitiva un temporada per enmarcar on no tant sols hem jugat contra els rivals esportius al camp si no també contra tots els elements adversos que han intentat per tots els mitjans possibles desestabilitzar-nos, però no han aconseguit i en comptes d'arronsar-nos com en d'altres temps hem plantat cara i ens ha servit de motivació per assolir el que fins al moment sens dubte ha estat "La Millor Lliga de la Història".

El Fòrum GOLB 2.0 - Estrenem Twitter !!!

Aprofitem la víspera d'un dels partits més importants de la història del nostre club per donar un nou pas endavant en el que ja és el Fòrum GOLB 2.0.

Estrenem presència a la xarxa social de missatgeria TWITTER amb el grup @forumgolb.

De moment els membres del Fòrum GOLB que ho desitjin poden consultar els darrers missatges a www.twitter.com/forumgolb , a més qui vulgui participar activament es pot donar d'alta a Twitter desde la mateixa pàgina i fer-se seguidor del grup Forumgolb.

Per enviar missatges al grup s'ha d'escriure @forumgolb missatge

Un objectiu futur serà poder enviar missatgeria desde Twitter al mòbil directament.

El partit de demà contra l'Inter serà seguit pel Fòrum GOLB a Twitter, per tant qui entri abans, durant i després del partit hi trovarà missatgeria.

Força Barça !!!!

1/4 Final - Partit Anada : Arsenal - Barça

Escric aquest comentari tot just hora i mitja abans que comenci el partit d'aquesta nit.

Hauria d'estar tens però aquest cop més estic content , content perque guanyem o perdem crec que ja és un triomf que siguem on som i després d'on venim. De guanyar-ho tot.

Aquest any , cada cop que m'ha sorgit un dubte sobre l'equip m'he obligat a recordar el que vam fer l'any passat. Ho vam guanyar tot.

I és tant difícil mantenir l'esperit combatiu, la cobdícia pels títols, la competitivitat màxima quan un ja ho ha guanyat tot que a aquestes alçades de la temporada poder dir que podem ser campions, que podem tornar a ser els millors, és tant gran que es fa difícil d'explicar-ho.

El Pep ho va dir clar a principi de temporada, "Tot guanyat, tot per guanyar" i quanta raó que tenien aquestes paraules.

No cal remuntar-se pas gaire enrera per veure un equip que tot just havent guanyat 2 Lligues i 1 Champions i que podia com a mínim haver duplicat els èxits va caure en l'autocomplacència , es va acomodar i finalment va ser autodestruit pels mateixos creadors (com les falles de València).

Per tant el mèrit del nostre equip , passi el que passi avui i la resta de temporada, és infinit.

Estic convençut que avui veurem a un gran Barça liderat pel nostre gran Messi a l'Emirates Stadium...

El combat per la Lliga

La Lliga espanyola s’està convertint en un mà a mà entre els dos grans. Si bé en les competicions d’eliminatòria sempre hi pot haver una sorpresa i que es classifiqui un equip amb menys potencial o que hagi fet menys mèrits per passar ronda, quan parlem de la Lliga estem davant la competició de la regularitat.
Quan analitzem aquesta regularitat ens trobem a dos equips que esten sent més regulars que mai però totalment oposats en estil i concepció del futbol però quasi amb idèntics números, Barça i Madrid.

Fent un símil amb el món de la boxa podriem identificar el Barça com un boxejador molt tècnic, fidel al seu estil i que intenta cansar a l’adversari ballant pel ring de manera incansable mentres va desgastant la defensa del contrari esperant trobar un bon cop que li faci baixar la guardia definitivament. Es podria arribar a identificar amb Mohamed Alí.

A l’altra banda trobem al Madrid que seria un boxejador amb una pegada tremenda, a l’estil Mike Tyson , on potser l’espectador no disfrutarà gaire d’un repertori tècnic com caldria esperar pel fet d’haver pagat una entrada a Caesar Palace de Las Vegas però per contra tots els rivals saben que si deixen una petita escletxa poden anar a la lona en qüestió de pocs minuts. En aquells combats on el rival comença sorprenent-lo , i inclús en alguna ocasió que l’ha enviat a la lona, aleshores és quan apareix tota l’agressivitat i potencial d’aquest boxejador que no necessita impactar gaires vegades per aconseguir guanyar i per K.O.

Cap dels dos models és millor que l’altre , són diferents, i a la història de la boxa hi ha hagut campions mundials que eren molt tècnics i d’altres que eren pegada total.
Els grans combats però són quan s’enfronten aquests dos titans , allà és on es posa el cinturó en joc i tornant a l’àmbit futbolístic serà on es decidirà la Lliga.

Les estadístiques aquest any diuen que Barça i Madrid van de la mà, hi ha molts detalls i situacions que influeixen però si fem un balanç a hores d’ara podem dir que som líders gràcies a un gol d’Ibrahimovic. Anàvem empatats , va sortir i va marcar un golàs d’aquells que es recorden durant temps. Sense aquell moment ara mateix tindrem 2 punts menys i el Madrid un de més, conclusió : El Madrid seria líder a un punt.

Es podria entrar a avaluar les actuacions arbitrals, les lesions, el baix rendiment d’alguns jugadors, la limitació numèrica de la plantilla, etc, etc… però sembla més coherent aferrar-se a la filosofia Guardiola i pensar que cal fer les coses bé, millorar continuament, corretgir allò que no es faci bé i la resta ja vindrà sol perque el futbol no deixa de ser un joc i l’atzar també influeix en una certa proporció.

Per tant, tinguem fe i pensem que el campió de Lliga no serà qui millor ho faci si no qui menys errors cometi.