La Lliga espanyola s’està convertint en un mà a mà entre els dos grans. Si bé en les competicions d’eliminatòria sempre hi pot haver una sorpresa i que es classifiqui un equip amb menys potencial o que hagi fet menys mèrits per passar ronda, quan parlem de la Lliga estem davant la competició de la regularitat.
Quan analitzem aquesta regularitat ens trobem a dos equips que esten sent més regulars que mai però totalment oposats en estil i concepció del futbol però quasi amb idèntics números, Barça i Madrid.
Fent un símil amb el món de la boxa podriem identificar el Barça com un boxejador molt tècnic, fidel al seu estil i que intenta cansar a l’adversari ballant pel ring de manera incansable mentres va desgastant la defensa del contrari esperant trobar un bon cop que li faci baixar la guardia definitivament. Es podria arribar a identificar amb Mohamed Alí.
A l’altra banda trobem al Madrid que seria un boxejador amb una pegada tremenda, a l’estil Mike Tyson , on potser l’espectador no disfrutarà gaire d’un repertori tècnic com caldria esperar pel fet d’haver pagat una entrada a Caesar Palace de Las Vegas però per contra tots els rivals saben que si deixen una petita escletxa poden anar a la lona en qüestió de pocs minuts. En aquells combats on el rival comença sorprenent-lo , i inclús en alguna ocasió que l’ha enviat a la lona, aleshores és quan apareix tota l’agressivitat i potencial d’aquest boxejador que no necessita impactar gaires vegades per aconseguir guanyar i per K.O.
Cap dels dos models és millor que l’altre , són diferents, i a la història de la boxa hi ha hagut campions mundials que eren molt tècnics i d’altres que eren pegada total.
Els grans combats però són quan s’enfronten aquests dos titans , allà és on es posa el cinturó en joc i tornant a l’àmbit futbolístic serà on es decidirà la Lliga.
Les estadístiques aquest any diuen que Barça i Madrid van de la mà, hi ha molts detalls i situacions que influeixen però si fem un balanç a hores d’ara podem dir que som líders gràcies a un gol d’Ibrahimovic. Anàvem empatats , va sortir i va marcar un golàs d’aquells que es recorden durant temps. Sense aquell moment ara mateix tindrem 2 punts menys i el Madrid un de més, conclusió : El Madrid seria líder a un punt.
Es podria entrar a avaluar les actuacions arbitrals, les lesions, el baix rendiment d’alguns jugadors, la limitació numèrica de la plantilla, etc, etc… però sembla més coherent aferrar-se a la filosofia Guardiola i pensar que cal fer les coses bé, millorar continuament, corretgir allò que no es faci bé i la resta ja vindrà sol perque el futbol no deixa de ser un joc i l’atzar també influeix en una certa proporció.
Per tant, tinguem fe i pensem que el campió de Lliga no serà qui millor ho faci si no qui menys errors cometi.
Quan analitzem aquesta regularitat ens trobem a dos equips que esten sent més regulars que mai però totalment oposats en estil i concepció del futbol però quasi amb idèntics números, Barça i Madrid.
Fent un símil amb el món de la boxa podriem identificar el Barça com un boxejador molt tècnic, fidel al seu estil i que intenta cansar a l’adversari ballant pel ring de manera incansable mentres va desgastant la defensa del contrari esperant trobar un bon cop que li faci baixar la guardia definitivament. Es podria arribar a identificar amb Mohamed Alí.
A l’altra banda trobem al Madrid que seria un boxejador amb una pegada tremenda, a l’estil Mike Tyson , on potser l’espectador no disfrutarà gaire d’un repertori tècnic com caldria esperar pel fet d’haver pagat una entrada a Caesar Palace de Las Vegas però per contra tots els rivals saben que si deixen una petita escletxa poden anar a la lona en qüestió de pocs minuts. En aquells combats on el rival comença sorprenent-lo , i inclús en alguna ocasió que l’ha enviat a la lona, aleshores és quan apareix tota l’agressivitat i potencial d’aquest boxejador que no necessita impactar gaires vegades per aconseguir guanyar i per K.O.
Cap dels dos models és millor que l’altre , són diferents, i a la història de la boxa hi ha hagut campions mundials que eren molt tècnics i d’altres que eren pegada total.
Els grans combats però són quan s’enfronten aquests dos titans , allà és on es posa el cinturó en joc i tornant a l’àmbit futbolístic serà on es decidirà la Lliga.
Les estadístiques aquest any diuen que Barça i Madrid van de la mà, hi ha molts detalls i situacions que influeixen però si fem un balanç a hores d’ara podem dir que som líders gràcies a un gol d’Ibrahimovic. Anàvem empatats , va sortir i va marcar un golàs d’aquells que es recorden durant temps. Sense aquell moment ara mateix tindrem 2 punts menys i el Madrid un de més, conclusió : El Madrid seria líder a un punt.
Es podria entrar a avaluar les actuacions arbitrals, les lesions, el baix rendiment d’alguns jugadors, la limitació numèrica de la plantilla, etc, etc… però sembla més coherent aferrar-se a la filosofia Guardiola i pensar que cal fer les coses bé, millorar continuament, corretgir allò que no es faci bé i la resta ja vindrà sol perque el futbol no deixa de ser un joc i l’atzar també influeix en una certa proporció.
Per tant, tinguem fe i pensem que el campió de Lliga no serà qui millor ho faci si no qui menys errors cometi.
