La famosa i pesada motxilla

"El FC Barcelona cancelará hoy de manera definitiva el crédito bancario sindicado de 92,5 millones de euros que la directiva firmó en el verano de 2003 para hacer frente a la situación de crisis económica que atravesaba la entidad cuando Joan Laporta y su junta llegaron al cargo.
Lo que el entonces vicepresidente económico, Ferran Soriano, denominó como ‘la mochila’ que habían heredado de la etapa en la que Joan Gaspart fue presidente dejará de ser un peso añadido a la hora de gestionar el club.
El actual vicepresidente económico, Joan Boix explicó en ‘Barça Camp Nou’ que desde el 30 de junio han devuelto al grupo de entidades bancarias que lideraba ‘La Caixa’ los 13,6 millones de euros que restaban, con lo que el Barça habrá sido capaz de devolver esos casi cien millones de euros en poco más de cinco años sin que se haya resentido el crecimiento del club que para la presente campaña tiene previstos unos ingresos de 380 millones de euros. El Barça ha ido devolviendo una media de algo más de cuatro millones de euros en los últimos tres meses.
El Barça ha podido liquidar el préstamo, en buena medida, gracias al importante incremento del volumen de negocio debido a las nuevas fuentes de ingresos que se han ido generando. Los éxitos deportivos y la proyección mundial de las estrellas blaugrana devolvieron al equipo entre la élite mundial.
Como consecuencia de ello llegaron la mejoras de los contratos de patrocinio, en especial el de Nike, y el de los derechos televisivos. Estas fuentes de ingresos junto a una mejor explotación del merchandising han resultado claves para reflotar la economía del club.
Durante los primeros ejercicios, entre 2003 y 2005, el Barça apenas pudo reducir la deuda pues necesitó invertir en fichajes, aunque esa política de contrataciones se combinó con una importante reducción inicial de los gastos. De ahí que el porcentaje de la deuda bancaria respecto a los ingresos fuera tan alto: del 55% en la campaña 2003-04 y del 44% en la 2004-05.
Fue a partir del ejercicio 2005-06 cuando el Barça pudo devolver el crédito sindicado. Casi 24 millones ese curso, 29 en el siguiente y 26 en el 2007-08. En el balance de esa campaña, la deuda representaba tan solo el 13,6 % del presupuesto"

Inauguració : El Fòrum GOLB a Facebook

Primer va ser l'aparació d'aquest blog per compartir notícies i opinions, posteriorment Google Grups que ens permet distribuir facilment els temes de debat a través del correu electrònic.

El Fòrum GOLB dona un salt en la seva difusió i aposta per tenir presència a Internet a través d'una de les xarxes socials amb més renom i nombre d'usuaris, FACEBOOK

L'Administrador ha convidat a tots aquells membres del Fòrum que li constava tenien compte a Facebook, i alhora s'ha fet extensiva la invitació a d'altres amics que de bon segur aportaran i gaudiran en l'intercanvi d'informació.

Encoratjo a tots aquells que participeu del Fòrum i que encara no teniu compte a Facebook que us doneu d'alta, i d'inmediat podreu afegir-vos al grup Fòrum GOLB a través del meu perfil. Tot això a banda, és clar, de poder contactar amb les vostres amistats al marge del grup.

Ens veiem a la xarxa !!!

Campanya Fòrum - Pilota d'Or a Messi

Hola, Fòrum :


Si fa uns dies posàvem un link al blog per poder votar donant suport a que la xarxa de metro de Barcelona tingui una estació amb el nom de Camp Nou, avui ens adherim a la campanya que dóna suport a Messi per intentar aconseguir la Pilota d'Or.







Tots els que volgueu votar per ell podeu entrar al blog del Fòrum, forumgolb.blogstpot.com i trobareu un link a la web del diari Sport.


Messi tindrà un dur rival, perque el nou crack de l'Ajax està rebent infinitat de votacions arreu del món, tal i com apuntava el diari Marca ahir mateix (veure foto adjunta).

Obviament si algú enten que qui es mereix la pilota d'Or és M.V.P. doncs que esperi Nadal per enviar una carta a Santa Claus.



Salutacions...

Barça 6 - At. Madrid 1 :"¿ Bota de oro ? ¿ Por qué no ?"

No és gens normal un resultat com el de Dissabte, però molt menys ho és que es doni contra un At. Madrid de qui aquest any tothom parlava meravelles.
Si és cert que contra els matalassers sempre hi ha hagut joc obert i força gols , recordem la Gran Remuntada (5-4) amb Robson a la banqueta i el macanudo Pizzi consagrant-se, o el 4-3 de l’Atleti al Barça del Dream Team amb Romario fent maravelles de les seves, per posar només dos exemples.

Un podia esperar un partit de bon joc , però el que ningú podia imaginar era una golejada tant contundent i a sobre de la manera que es va produïr, on abans del minut 10 ja anàvem guanyant 3-0.
Crec que tot plegat va ser la resultant de tres factors clau,

- Les baixes de l’At. Madrid. No se li ha donat importància però tenir 6 titulars lesionats ha de minvar a qualsevol equip. En qualsevol cas això també demostra ho complicat que és avui en dia mantenir-se a dalt de la taula a la Lliga i compaginar-ho amb una bona actuació a Champions, afegit a les continues competicions internacionals de les sel.lecions. Barça i Madrid que es troben en aquesta situació fa anys són els que més ho pateixen, i la solució està clar que passa per buscar un calendari únic i tenir una plantilla amplia amb la que poder aplicar una política de rotacions.

- El segon motiu crec que va ser la predisposició de l’At. Madrid a venir a jugar a futbol. Fins ara el Barça ha jugat contra equips que es tancaven al darrera i no tenien cap vocació ofensiva. Podriem repassar els darrers partits amb Numància, Racing, Sporting Lisboa, Shaktar, i en tots detectarem la mateixa tàctica. Tots tancats al darrera i a esperar. L’At. Madrid , conscient i amb confiança del bon joc que estan fent aquest any va venir a jugar sense complexes al Nou Camp i es va veure desbordat. Aguirre ha reconegut el seu error, perque segur que si hagués posat 5 defenses i un migcamp més endarrerit no hagués donat aquestes facilitats.

- Per últim i com a factor més important, l’efectivitat de cara a porteria. En els alguns partits haviem creat fins a 15 ocasions i la renda havia estat d’un sol gol, mentres el rival ens arribava un cop i ens feia un gol.
Dissabte va passar que hi va haver un 50% d’acert en els remats a porteria, i això que Iniesta va fer dos pals i tot. Amb aquestes estadístiques estava clar que si el Barça creava ocasions arrivarien gols.

Sobre les valoracions personals, no cal dir que Messi va estar estel.lar. Crec que es va prendre el seu duel personal amb Kun Agüero com una demostració a tot Argentina (i a Maradona en particular) de qui és qui. I ho va aconseguir sobradament.

De la defensa dir que crec que vam poder tornar a veure el Márquez que vam fitxar fa quatre anys, contundent al darrera i perillós en atac a pilota aturada, el seu merescut gol va ser clau per obrir la golejada i ens obre una via ofensiva que cal explotar quan els gols no arriben en jugada. Crec que feia anys que el Barça no aprofitava corners i faltes com ho està fent l’equip de Guardiola en aquest principi de temporada.
Abidal va demostrar una certa millora, espero que fruit del final del ramadan. I Piqué i Puyol no van tenir massa feina , tot i que personalment cap dels dos em dona tranquil.litat, per motius diversos.
En el mig del camp , Busquets espectacular, ja ha demostrat que pot jugar contra qui sigui a Lliga i Champions, només li queda batejar-se en un derbi contra el Madrid i ja tenim jugador per anys. Ho fa fàcil , no refusa el contacte i mossega quan cal, em recorda a un jugador que crec hauriem d’haver tingut ja fa anys, Xabi Alonso.
Gudjohnsen va estar molt bé, no podem esperar grans meravelles tècniques d’ell com tampoc les esperavem de Bakero, però la seva entrega i feina al mig camp és bàsica per compensar el joc de gent més creativa com Xavi o Iniesta. Queda clar que s’ha passat dos anys a l’ombra en bona part perque un islandès a la cort brasilenya no encaixava i imagino que Deco i Ronaldinho contribuien a que no ho fes bé en les contades ocasions que jugava.
De la davantera, resta dir que Eto’o va tornar a fer d’Eto’o i aquesta és l’efectivitat que ha de donar-nos. La mala cara que va posar en el canvi demostra allò que tothom pensa, que quan les coses van malament explota, però sembla que a Guardiola no li tremola la mà i canvia a qui creu que li toca.
I de Iniesta em sembla que és just dir que s’està convertint en un crack total, crec que està substituint a Ronaldinho sobradament en quan al joc que ens pot donar, i si en comptes de La Manxa fós de Sao Paulo tothom estaria parlant d’una estrella d’àmbit mundial.

M’he deixat pel final la valoració de M.V.P., també és just dir que el seu rendiment aquest any és molt bò. Destaco la seva aportació bàsicament en l’aspecte d’assistències i presència en atac. No em dol reconeixer-li aquests mèrits perque el que vull per damunt de tot és que els jugadors que esculli Guardiola ho facin ho millor possible. No és cap novetat , almenys per a mi, veure un M.V.P. demostrant una tècnica acurada, això no contradiu el que sempre he defensat, que Xavi pot jugar sempre hi quan tingui gent que li faci la feina per darrera. Quan amb Van Gaal jugava de cervell era ridícul perque és incapaç d’aguantar el migcamp ell sol, i quan Rijkaard l’ha posat per la dreta amb només 3 migcampistes, no ha fet altra cosa que deixar venuts sempre als laterals que li han posat com Belleti o Zambrotta.
Luis Aragonés li va muntar un equip per ell , amb 5 migcampistes on ell era l’únic sense responsabilitats defensives, i ara Guardiola ha adaptat l’esquema per donar-li més protagonisme. Segons diuen alguns té més “llibertat en atac”, que llegit en altres termes per a mi vol dir “menys responsabilitats en defensa”. O sigui, pensament del Mestre, si no defenses bé et trec la responsabilitat de defensar i llestos, en comptes de ficar-te en calçador en una posició on cal bregar i posar-hi el peu cada jugada.

Tot això em sembla fantàstic, però continuo sense acceptar I em repulsa veure el tracte de favor que té aquest jugador per part de bona part de la premsa. Sense anar més lluny, en El Mundo Deportivo d’ahir es feien les valoracions de l’equip i lògicament es desfeien en elogis cap a Messi posant-lo com “El Mejor” , després a Iniesta com “Genial” i a l’arribar a Xavi el valoraven com “Impresionante”.
Fins aquí tot normal, però l’afegit en la valoració de Xavi era , “¿ Bota de oro ? ¿ Por qué no ?”.

Després del que es va veure al Nou Camp , si hi ha algun jugador que pugui optar a la Bota d’Or hauria de ser Messi, i si ens acompanya un títol europeu segur que serà per a ell.

Però està clar que qui va fent apunts d’aquest estil sobre M.V.P. no és objectiu i demostra constantment l’existència de no sé quin interès ocult que fa que s’aprofiti qualsevol actuació brillant per encumbrar a aquest jugador inclús per damunt d’altres companys que per qualitat, nivell i repercusió mundial s’ho mereixen molt més.