22/9/08

Hace 25 Años : "Estas botas son la cara y la cruz del fútbol"

Aquel día de la Mercé, fiesta mayor en Barcelona, lo emprendió Maradona en un hospital y lo apuró en otro. De buena mañana, visitó a un niño atropellado por un coche. "Cuando me vio, se le iluminó la cara. Le di un beso y me apuré a irme, porque esa misma noche tenía que jugar el partido", relata El Pelusa en su biografía, Yo, el Diego de la Gente (Planeta). Cuando Maradona se disponía a franquear la puerta, el niño reunió las pocas energías que tenía para gritarle: "Diego, ¡cuídate, por favor, que ahora van a por ti!". Y por la noche...

"¡Schuster! ¡Schuster! ¡Schuster!", gritaban las 120.000 almas congregadas aquel sábado de castells y sardanes en el Camp Nou para ver el primer gran duelo del año, el campeón de Liga, el Athletic de Bilbao, ante el campeón de Copa, el Barcelona. El alemán acababa de cometer una dura entrada, no sancionada, sobre Andoni Goikoetxea, el defensa con que se había topado dos años antes en San Mamés, con funestas consecuencias: rotura del ligamento interno y del ligamento cruzado de la rodilla derecha, nueve meses de baja. "¡Schuster!", oía Maradona, que lo narra así: "El vasco estaba que volaba. 'Yo le voy a matar', decía. Entonces le dije: 'Tranquilo, Goiko, serenate, que van perdiendo 3 a 0 y por ahí te ganás una amarilla al pedo".



Antes de que el juego se detuviera, Maradona cayó al medio campo en busca del balón, de espaldas al marco del Athletic y con Goikoetxea, furioso, cosido a sus talones. El silencio se hizo en el coliseo. "Sentí el golpe, oí el ruido, como de una madera que se rompía", describe Maradona. El futbolista yacía sobre el césped, las manos sujetando su lastimado tobillo izquierdo, aplastado contra el césped por la adidas del vasco. El árbitro, el murciano Jiménez Madrid, 46 años, jefe de inversiones de la Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, sólo se echó la mano al bolsillo cuando los futbolistas del Barcelona le rodearon para reprobar la acción. Sacó una tarjeta amarilla. Migueli trató de incorporar al Pibe. "No, Miguel, no. Me rompió todo".

Ocurrió el 24 de septiembre de 1983, hace ahora 25 años. "Fue una entrada alocada, no venía a cuento", confesaba Goikoetxea el pasado viernes. "Podía haberla evitado, pero venía precedida por una entrada de Schuster no pitada, y yo estaba más caliente de lo normal. Asumí un riesgo excesivo, pero no hubo maldad".

Víctor Muñoz, hoy entrenador del Getafe y entonces compañero de Maradona, seguía la jugada de cerca. "Goikoetxea quiso imponer su autoridad, marcar su territorio, por eso le entró en el medio campo. No creo que hubiera mala intención, pero se excedió en el cálculo", opina. "Fue una elección desgraciada de Goiko, un tío muy fuerte, una bestia, una máquina", evoca Julio Alberto, lateral izquierdo culé, autor del primero de los cuatro goles que el Barça le coló al campeón. "Aquella entrada no tenía sentido", concluye. Txato Núñez ocupó aquella noche el lateral izquierdo del Athletic. "El partido estaba siendo muy bravo, y el árbitro estaba consintiendo el juego duro. Al principio yo pensé que Maradona no tenía nada. 'Éste nos la está liando', me dije. Luego vimos que se había lesionado. Mala suerte. Fue un lance del fútbol por el que todos hemos pasado. Aquello se magnificó porque Maradona ya era una súper estrella".

"La manifestación del Athletic era entonces muy agresiva", apunta Víctor. "Aquellos Barcelona-Athletic no tenían nada que ver con los de hoy. Eran partidos de máxima rivalidad, a la altura de los Madrid-Barcelona. Nosotros éramos campeones de Liga, y por tanto, el rival a batir", matiza Núñez. "Y hay otra cosa", abunda Julio Alberto: "Entonces se jugaba con más corazón, había más permisividad arbitral. A mí me rompieron el tobillo en una entrada por detrás y no fue ni amarilla". "Sí. Posiblemente, mi entrada sería hoy de roja directa", reconoce Goiko.

"Para comprender lo que ocurrió aquella noche, y lo que siguió, es preciso situar las cosas en su contexto", sugiere Andoni Zubizarreta, inquilino entonces de la portería bilbaína. "La cosa venía de atrás, estalló en aquel momento y se nos escapó de las manos. Dos años antes, Schuster se lesionó tras una entrada de Goiko y estuvo un año parado. A eso se le sumó la rivalidad con el Barcelona, la hegemonía del fútbol vasco [Real Sociedad y Athletic se habían repartido las tres Ligas anteriores] y lo que el fútbol tenía de reivindicativo en aquellos años, los primeros de la democracia, en que las tensiones políticas eran muy fuertes y todo acababa por mezclarse", razona el ex guardameta.

Maradona sufrió fractura del maléolo perineal y desgarro de los ligamentos lateral interno y sindesmosis del tobillo izquierdo. Cuatro meses de baja. "Se ha vuelto a repetir la misma historia", bramó Núñez. "Lo mínimo que le puede pasar a Goikoetxea es que le sancionen hasta que Diego pueda volver a jugar".

Maradona tenía 22 años. En su pierna zurda invirtió el Barcelona 1.300 millones de pesetas (7,8 millones de euros), cantidad nunca antes vista. En Inglaterra, la prensa bautiza a Goiko como Butcher of Bilbao (carnicero de Bilbao) y le tilda de "ejemplo del terrorismo vasco en el fútbol".

El lunes, Goikoetxea rompe a llorar durante su declaración ante los miembros del Comité de Competición, que, sometidos a una presión tremenda, le imponen un castigo de 18 partidos.

La sanción se comunica el miércoles 28 de septiembre. Esa noche, el Athletic remonta en San Mamés la eliminatoria europea que le enfrenta al Lech Poznan. La Catedral escenifica una ceremonia de desagravio. El partido se convierte en un homenaje a Goiko, que marca un gol y es sacado a hombros por sus compañeros. "Era a todo el pueblo vasco a quien yo sentía gritar", declaró aquella noche.

El central jugó aquel partido con las botas que había estrenado cuatro días antes en el Camp Nou: no se las calzó nunca más. Las guarda en una urna de cristal, en uno de los varios salones del magnífico piso que tiene en Las Arenas, asomado al Cantábrico. "No quiero que esto se malinterprete. No las conservo como el que conserva una pieza de caza. Estas botas simbolizan para mí la cruz y la cara del fútbol, su dualidad: por un lado, el acoso que sufrí tras la lesión de Diego; por el otro, lo emotivo que resultó el homenaje de San Mamés", justifica el ex jugador.

Los leones reeditaron el título de Liga, y una semana después se midieron al Barça en la final de Copa. Maradona y Javier Clemente, técnico del Athletic, calentaron el partido. "Si no la ganase el Barça, preferiría que la Copa la ganase el Madrid, porque soy amante del fútbol", dijo el argentino. El presidente rojiblanco, Pedro Aurtenetxe, lanzó un aviso: "No respondo de lo que pueda pasar si Maradona sigue haciendo declaraciones".

El Athletic derrotó al Barcelona. En cuanto acabó el choque, el césped del Bernabéu se transformó en un campo de batalla. "Todos vinieron a por mí y pasó lo que tenía que pasar", justificó El Pelusa. "Goikoetxea quería terminar el trabajo que había empezado unos meses antes".

Aquella final fue el último partido del Pibe con la elástica blaugrana, y aquella Copa el último trofeo que levantó Goiko en su carrera. Tampoco la gabarra ha vuelto a soltar amarras. Maradona y Goikoetxea jamás volverían a coincidir en un campo.

En agosto de 2007, The Times nombró a Goikoetxea futbolista más violento de la historia. "La lesión de Maradona siempre me acompañará. Lo asumo. Lo que me molesta es que haya gente que crea que le retiré. El que retiró al chaval del Zaragoza fue Figo, pero de eso no se habla. Después de aquello, Maradona fue el mejor jugador del mundo. Que eso quede claro. Y que ni siquiera me expulsaron, ¿eh?", reivindica Goiko aunque piense que, "posiblemente", lo mereció.

18/9/08

Temporada 2008-09 - Actualitzem Blog

Coincidint amb aquest inici de temporada fem un petit "restyling" o maquillatge del nostre blog del Fòrum.
La versió 2.0 del Blog es caracteritza per presentar com a imatge de fons a la capçalera la samarreta d'aquesta temporada, que recordem torna a ser amb dues úniques franjes com a la temporada del Centenari.

També podreu trobar com a novetats,


- Ranking - La Porra del Fòrum

És una taula a la part dreta de la pantalla amb el nom de tots els membres del Fòrum i on es comptabilitzen els encerts en les porres que fem periòdicament , normalment coincidint en Champions o en algun partit de màxim interès a la LLiga. Ens servirà per portar el recompte on-line i al final de temporada tindrem el guanyador moral.

- Zona de compromís social

A la part inferior del Blog hi haurà un espai reservat per posar un link cap a alguna pàgina web que considerem d'interès social, preferiblement relacionat amb el futbol o l'esport però sense que això sigui condició indispensable si entenem que el projecte o la obra social s'ho val. Encetem amb la iniciativa de TV3 per reclamar que l'estació de metro que tindrà la línia 9 prop de l'estadi s'anomeni Camp Nou. Qualsevol membre del Fòrum que tingui una proposta que la passi al Fòrum-Master.

- Equip HATTRICK

No sé si algú de vosaltres ha sentit parlar del joc d'Internet Hattrick. Es tracta d'una plataforma que permet dirigir un club de futbol virtual emulant el que seria la gestió d'un club en la realitat. Recorda aquells jocs de PC dels anys 80-90 com PCFútbol o PCManager però aprofitant tota la potència d'Internet, que permet tenir una xarxa de mil.lions de jugadors a tot el món.
Doncs bé, el Fòrum ja té el seu club a Hattrick fundat amb el nom de Fòrum Golb, hem disputat ja una primera competició en un grup de 8 equips partint de la divisió XI, i a manca d'un sol partit per acabar la lligueta estem segons i per tant en zona d'ascens.
Esperem pujar de categoria, i a partir de la setmana pròxima hi haurà un enllaç directe des del Blog a la pàgina web del nostre equip amb totes les estadístiques, resultats, classificació, esdeveniments del club, etc, etc... i el meu desig seria que en un futur les decisions sobre fitxatges i altres gestions les féssim consensuadament entre tots.

Iniciem doncs aquesta segon any d'existència del Blog del Fòrum amb il.lusions renovades i esperant que al final de temporada poguem posar un gran títol cobrint tot el blog que digui :

CAMPIONS !!!

17/9/08

[Champions] Barça 3 - Sporting Lisboa 1 : "Un aprovat i a esperar"

El partit ha estat més senzill del que a priori s'esperava pel sol fet de tractar-se del debut a Champions i tenint en compte que els resultats contra equips mediocres com Numància i Racing no havien estat els desitjats i havien generat certs dubtes a tothom.
Certament l'Sporting de Lisboa ha demostrat ben poc al Camp Nou i crec que hauria de fer replantejar a més d'un si no s'hauria de demanar un mínim nivell als equips abans d'incloure'ls a aquesta competició. Amb ho carregats que estan els calendaris els grans equips haurien de passar directament a una segona fase que començaria a jugar-se a partir de Gener. Això seria ho lògic esportivament parlant, però econòmicament parlant és una bogeria perque precisament qui sosté el show business són els grans equips amb els ingressos que generen per retransmissions televisives i publicitat, per tant haurem d'anar-nos acostumant a veure unes primeres fases on s'arrosseguen equips que a les Lligues importants estarien de ben segur pels llocs del final.
Sobre el partit del Barça destacar l'alineació amb 3 defenses que ha plantejat Guardiola, donant llibertat a Alves per desenvolupar el seu joc per banda i explotar així les seves qualitats. Obviament aquesta disposició no es pot utilitzar sempre però és una variant molt interessant si el contrari ve a tancar-se i juga amb només un o dos davanters.
Piqué està capficat en intentar actuar de distribuidor des del darrera, no contempla mai la passada en curt als migcampistes creadors com Iniesta o Xavi perque siguin ells els que intentin generar joc, i sempre opta bé per emular al millor Koeman o Schuster amb passades llargues o inclús s'atreveix a rememorar el gran Beckenbauer intentant sortir del darrera amb la pilota control.lada normalment amb resultats nefastos per l'equip. Espero que Guardiola sàpiga rectificar a temps aquests defectes o patirem més d'un cop amb aquest xaval.
De la davantera molts han destacat el gol de Eto'o , que ha hagut de ser de penal i perque Messi li ha deixat llençar-lo. En un exercici de fe, desitjo que sigui l'inici d'una ratxa golejadora, però si he de jutjar el joc d'Eto'o no em sembla ni el 20% d'aquella pantera negra a qui els defenses no podien donar-li ni un metre de marge o ja s'havia endut la pilota i normalment marcat el gol. Ara està lent, desencertat i se li veuen les seves mancances tècniques més que mai.
Henry ha estat en la seva línea, jugant per banda, intentant desbordar i centrar. En les tres jugades que ha actuat en posició de davanter centre ha estat qui més perill ha creat xutant a porteria , per tant deixa oberta la possibilitat de que algun dia finalment pugui jugar més en punta a veure què és capaç de fer.
En general ha estat un partit suficient, sense grans detalls , però que deixa tot obert per seguir confiant en aquest equip sobretot per les nombroses variants que presenta i que Guardiola sembla disposat a utilitzar al màxim.
Esperarem i confiem en seguir creixent com a bloc.

1/9/08

Numáncia 1 - Barça 0 : "Defensa numantina contra Atac inútil"

No he pogut veure el primer partit de Lliga ni tant sols el reportatge, tot el meu comentari el baso en els 15 minuts escassos que he sentit del final del partit a través de Catalunya Radio.
El Puyal comentava que ganes no n'havien mancat a l'equip i que els números ens quant a possessió de pilota i presència en camp contrari eren abrumadors, i inclús que aquest domini s'havia traduït en unes 20 rematades a porteria.
Repeteixo, sense tenir massa informació com per fer una valoració exhaustiva a mi em sembla que a nivell de compromís, esforç i treball no li podem criticar res a l'equip. Era el que va prometre Guardiola i de moment sembla que ho està aconseguint.
Ara bé, amb això no n'hi ha prou, i en Pep crec que és el primer que ho sap. El Barça ha de guanyar quasi bé sempre, i els punts no els pot deixar escapar a un camp que es diu Los Pajaritos, o almenys abans s'anomenava així.
Molts apel.laran ara a que a aquest equip li manca màgia i qualitat. Ho de la màgia , samba o show podriem estar d'acord però en quant a la qualitat crec que tenim suficient classe com per plantar cara a qualsevol equip i la Lliga hauria de ser quasi un entrenament per a nosaltres si comparem la qualitat de la nostra plantilla amb la resta.
El nostre equip el que li manca són dues coses fonamentals per a ser un equip gran, que hi hagi un home gol de referència com els Van Nistelroy, Drogba, Villa, etc... i sobretot començar a buscar la manera d'infundir respecte i fins i tot por al contrari.
Ho del davanter matador no és pas una sensació, objectivament un equip gran no es pot permetre crear 20 ocasions i no marcar-ne ni una. Alguna responsabilitat haurà de tenir qui surt al camp amb el gol com a tasca principal, no ?
I en quant al respecte del contrari crec que l'any passat vam perdre tot allò que haviem creat en els darrers 4 anys. Tothom va començar a creure que guanyar al Barça era possible i fins i tot fàcil, i ara ens toca donar-li la volta a la truita.
Amb partits i resultats com el d'aquesta primera jornada veig difícil que aconseguim tornar-nos a situar allà on cal estar i que al rival li tremolin les cames de només veure'ns sortir al camp.
Caldrà esperar algun partit més per veure si es prenen algunes mesures per pal.liar els dèficits que he descrit.
Paciència i confiança.